Crítica: Mirta en espera

By on 18 julio, 2016

Nota: 9 sobre 10

L’oferta d’espectacles a Barcelona és tan gran que correm el risc que ens passi desapercebuda una joia teatral com la que ens ofereix El Llantiol i que es diu Mirta en espera. És la primera producció de “Los espejos son para mirarse”, una plataforma de creació dirigida per la polifacètica Ángela Palacios que és l’autora, directora i intèrpret d’aquest esplèndid monòleg. Seria una llàstima que us la perdéssiu.

Mirta és una jove actriu de Cuenca que espera la seva gran oportunitat. Seu en un banc blau. Ha quedat amb en Ramon, un representant que busca noves cares per impulsar-les a la fama. Per passar l’estona, la Mirta canta una cançó i com que veu que ens ha agradat, ens convida a esperar amb ella. A partir d’aquest moment s’estableix el diàleg entre l’actriu i el públic.

Mirta en espera, una obra de teatre que fa reflexionar i divertir alhora

espectaculos barcelona

Sembla que la Mirta té molt clar que el que vol és triomfar com a actriu i guanyar un Òscar. Per aquest motiu, assaja la cerimònia de lliurament de premis una i una altra vegada davant de la seva petita estatueta. Puja i baixa les escales, prova la llargada del vestit de gala per no ensopegar. No sap si guanyarà o no però ella està preparada per si de cas: “And the Oscar goes to …”

Tendim a creure que esperar equival a no fer res però això no és del tot cert. Mentre esperem poden passar moltes coses i la més important – per òbvia – és que el rellotge corre (Tempus fugit. El temps s’escola, no el perdis!). Mentre compartim l’estona amb la Mirta fem un repàs de les seves experiències laborals i sentimentals. Ens parla del seu xicot, un pintor surrealista, de les seves amigues, de la precarietat de la seva feina d’actriu, de la pesada de la seva mare que li truca contínuament per parlar de casaments, d’en Bruno, etc. El monòleg és àgil i encadena els temes amb naturalitat. No se’ns fa avorrit en cap moment.

mirta-espera1

Mentre l’escoltem embadalits descobrim sense adonar-nos que no som nosaltres els que li fem companyia sinó que l’espera és compartida ja que cadascú de nosaltres també anhela alguna cosa: un ascens laboral, un canvi de pis, trobar la dona o l’home de la nostra vida,…. (encara que no ho digui obertament, ella també el busca) Hi ha algú que no desitgi res en aquesta vida?

Mirta és un personatge tendre i ingenu, d’aquells que et fan patir perquè no prenguin mal i vols protegir de tot encara que això no sigui possible. D’aquells que, malgrat les circumstàncies adverses, són capaços de veure la bondat en els ulls dels altres i no malfiar. D’aquells que persegueixen els seus somnis encara que sàpiguen que no són possibles.

Si busquéssim una barreja de clown, mimo, show-woman i dona orquestra aniríem a parar sens dubte a Ángela Palacios. Només li falta l’harmònica i l’acordió. Ho sap fer tot i, a més, ho fa bé. Canta amb bona veu, balla amb gràcia i desimboltura, es desdobla en dues persones que tenen diferent accent, toca la guitarra, etc… A més, disposa d’una infinitat de registres interpretatius com demostra en la divertida escena dels càstings.

No es podria haver trobat un millor espai que El Llantiol per escenificar Mirta en espera. És com els cafè-teatre d’abans, de petit format, en què s’iniciaven els actors novells. L’ambient acollidor, íntim i una mica retro – ho dic amb tot el respecte del món – d’aquest emblemàtic local encaixen a la perfecció amb el personatge que interpreta Ángela Palacios. Com fets a mida!

mirta-espera3

Tots els elements que envolten la Mirta es confabulen a favor seu. Un espai petit, amb poca llum i tauletes. Una escenografia senzilla però amb una cridanera combinació de colors blau, groc i fúcsia. Un banc que de vegades fa de segon escenari. Els instruments que l’acompanyen en les seves actuacions (la guitarra, el micròfon, un altaveu en forma de maleta). La ben escollida música disco de Madonna, que ens transporta als anys 80. Les cançons de Los Planetas i Mecano, amb lletra adaptada a l’argument. I, per últim, el millor, un poc afavoridor vestit groc que atempta la bona sort de l’artista però que s’adiu a la gran ocasió i combina amb les sabates, estoig, bossa de mà i pintallavis de color fúcsia. Amb aquest vestit ens recorda lleugerament Bella, de la pel·lícula de Disney.

No us deixeu enganyar per les aparences. Encara que té moments força divertits, no es pot dir que Mirta en espera sigui un monòleg còmic ja que amb clau d’humor planteja temes profunds com són l’esperança i les il·lusions. Mirta viu en un conte de fades que no sempre es correspon amb la realitat. I, aleshores, ens preguntem. Podem mantenir vives les il·lusions quan les circumstàncies no ens són favorables? Com saber si ja hem aconseguit el que volem o ha arribat el moment de renunciar? En definitiva, Mirta en espera parla de com perseguir els nostre somnis sense defallir.

La Mirta ens ensenya també que les persones poden arribar a convertir-se en mers personatges per por de no ser acceptats com són, potser perquè no s’ajusten als cànons socials. Arriba un moment en què pot resultar difícil, per no dir impossible, diferenciar la persona del personatge i no volem arriscar-nos a perdre l’acceptació dels que ens envolten.

Amb la seva ingenuïtat i candor, Mirta us farà somriure i somiar. Quan sortiu de El Llantiol pensareu “que bonic és viure en un món sense malícia”. Tan de bo que aquesta sensació us duri com a mínim fins al dia següent.

espectaculos barcelona

  • Dramatúrgia, direcció i interpretació: Ángela Palacios
  • Companyia: Los espejos son para mirarse

About Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *