Crítica: El petit príncep – BARTS

Després de passar pel Teatre BARTS (Barcelona Arts on Stage) per fer un viatge espacial cap a l’asteroide B612, he quedat fascinada. Allà m’he endinsat en la història del Petit Príncep, una història que gairebé tots coneixem des de ben petits i que ara s’explica a través d’un musical que captiva tan a nens com a adults.

El musical és una versió d’Àngel Llàcer, Manu Guix i la Perla 29 basada en el conte tan conegut de l’autor francès Saint-Exúpery. És la història d’un nen que ajuda un aviador a replantejar-se i valorar d’una altra manera la seva vida com a adult a través de diferents experìencies que ha viscut en diferents planetes.

Un preciós musical a Barcelona inspirat en l’èxit de Saint-Exúpery

És un musical fresc, màgic, divertit i molt tendre que et fa volar, reflexionar, somiar i emocionar-te durant l’hora i mitja que dura l’espectacle.

Primerament, és obligatori destacar el nostre petit Gran Príncep perquè és menja l’escenari amb tota la seva tendresa i la seva veritat escènica. És un príncep molt tendre que amb molta curiositat i molta veritat, ens ajuda a descobrir grans veritats amb les quals tots ens sentim molt identificats. Tan podem entendre-la amb ulls de nens com amb ulls d’adult pels quals Saint-Exúpery va escriure el conte.

petit_princep_barcelona2

També m’agradaria parlar de la connexió tan especial tan a nivell de personatge com d’actors, que uneix el nostre aviador-narrador (Àngel Llàcer, que interpreta amb tanta eficàcia aquest aviador perdut que busca alguna cosa que encara no sap i que alhora té un gran respecte pel Petit Príncep), i el nostre petit Gran príncep quan són dalt l’escenari. És una connexió única, sincera i veritable perquè ens transmet aquesta essència que tots busquem i que malhauradament perdem quan som adults. Això fa ens fa valorar el que realment és important a la vida.

Un dels principals atractius del musical El petit príncep al BARTS és tota la seva part audiovisual que acompanya en tot moment els temes musicals. Cada personatge apareix acompanyat de diferents projeccions i efectes audiovisuals molt ben creats a partir de pantalles que formen part de l’escenografia de l’obra.

Un musical molt didàctic que explica de manera molt comprensible (per a totes les edats) la nostra història, i ens ensenya que l’important és saber que “L’essencial és invisible als ulls”.

I la música? Cal destacar la música creada per Manu Guix especialment per aquest musical. Una música fresca però a l’hora profunda i variada que toca diferents estils musicals, tots molt ben trobats i adequats a cada personatge. Amb molts efectes sonors que ajuden a posar-te sempre en sintonia amb l’obra. Són aquestes emocionants i enganxoses melodies i harmonies les que t’ajuden a sentir tota la màgia que desprèn aquesta història.

I les veus? Tots els actors del musical El petit príncep canten amb una perfecte afinació tan per separat com en conjunt fent que la combinació de les veus juntes sigui màgica.

Molt talent i molta emoció sobre l’escenari per només una hora i mitja d’espectacle. Tot i que és una bona durada per a un espectacle familiar, et fa quedar-te amb ganes de més.

A destacar: Per una banda, la gran veu i interpretació d’Elena Gadel en el paper de la rosa llesta i presumida que acompanya el petit príncep i per l’altre, l’energia i la gran comicitat de l’actor Xavi Duch en els papers del Vanitós, el Geògraf, l’home de negocis i l’astrònom turc que deixen bocabadats.

musical barcelona

A millorar: L’actor Marc Pociello fa una interpretació molt bona dels seus personatges però com a punt a millorar, trobo que falta treballar una mica més la vocalització sobretot en la cançó de l’embriac, per tal que s’entengui més bé tota la lletra de la cançó. Cal tenir en compte que la funció que vaig veure era una prèvia, per tant segurament un cop estrenada hi haurà canvis cap a millor. I l’actor Xavi Duch a la cançó d’”El Resultat”, a causa del ritme accelerat de la cançó també costava d’entendre una mica la lletra.

En definitiva, El petit príncep és un musical de Barcelona molt recomanable i per a totes les edats perquè està ple d’ensenyances i perquè hi ha una doble lectura, la filosòfica adreçada més per adults, i una altre més per a nens que et fa somiar, viure i reflexionar des del punt de vista d’un nen savi.

I sí, he de dir que és veritat, “Et fa sentir el Petit Príncep que tots portem a dins”.

espectaculos barcelona

Janna Ayesa

"El món és un teatre" com deia Oscar Wilde. Jo penso que el teatre ens fa somiar, ens ajuda a seguir endavant i superar obstacles. Des de petita va començar a estudiar música, tocar el violí i cantar. Des de sempre ha mostrat una inquietud teatral i musical. Diplomada en Magisteri Musical per la Universitat Autonoma de Barcelona. Actualment estudia Teatre musical a l'escola Memory de Barcelona.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *