Nota: 8 sobre 10
La divertida comèdia escrita i dirigida per Clàudia Cedó, Tortugues: la desacceleració de les partícules, no tracta de física quàntica com podria semblar pel títol sinó d’un fet molt més proper: la diferència de ritme que tenen algunes parelles i la possibilitat (o no) de sincronitzar-los.
“Tortugues” va guanyar el Butaca al Millor Text del 2015 i la Flyhard va produir l’espectacle que va estrenar en la seva sala a finals del mateix any. Ara la podem veure a la Sala Beckett on comparteix programació amb una altra de les obres de Clàudia Cedó “L’home sense veu” que, per motius d’agenda, m’ha quedat pendent de veure.
“Fa temps que en Joan i la Marta s’han adonat que no van al mateix ritme. S’estimen però es trepitgen quan ballen i la neurosi d’en Joan estå a punt de carregar-se la seva relació. Empesos pel desig de sincronitzar-se i portar un ritme de vida més tranquil, es traslladen al camp per prendre’s les coses amb més calma. Però quan les seves vides s’entrecreuen amb les de l’Òscar i l’Àgata, una parella de joves científics que viuen a tota velocitat, el senzill estil de vida que estaven buscant acabarà complicant-se”.
A escena, la vida d’aquests quatre personatges s’entrecreua d’una forma original. A l’inici, en alguns moments, com aquell que no vol, interactuen canviant-se la roba o compartint espai sense ser-ne conscients. Gairebé com en dimensions paral·leles, creant situacions molt divertides i un punt surrealistes (com la del quartet al llit). La interacció augmenta a mesura que evoluciona la trama fins compartir el mateix pla escènic – ara ja real – quan arriba l’inesperat final, ple de tendresa.
El paper de Dani Arrebola és decisiu per crear la sensació d’anar a ritmes diferents. Ens exaspera tant quan va a mil per hora com quan el veiem actuar com si anés a càmera lenta. “A pas de tortuga” diríem, fent un símil amb la mascota per la qual sent una devoció malaltissa i que és una peça essencial de l’obra. Les referències a aquest animal de companyia són constants.
Els canvis en la il·luminació i ritme dels actors reforcen aquesta sensació d’anar a diferents velocitats i viure en diferents plans. Una de les parelles és observada per l’altre com si fossin conillets d’indies.
Destaca la bona construcció i interpretació dels personatges. Un punt exagerada, com de comèdia italiana, però que li escau molt bé.
Un insegur i estresat Joan (un esplèndid Dani Arrebola), ple de manies i pors irracionals. La seva dona Marta (Clara Clos), tranquil·la i serena, que suporta estoicament les seves neures; el científic Òscar (Alex Brull) que creu haver descobert la fòrmula de la desacceleració de les partícules que Goleman (interpretat per la veu en off de Carles Canut) va deixar inacabada i l’ambiciosa Àgata (Alicia Puertas) que no té escrúpols en posar en marxa un perillós assaig clínic que acabarà de forma inesperada.
Els quatre personatges creen divertides i surrealistes escenes que ens fan riure sense parar durant tota la funció, fins i tot abans que comenci, amb els títols de crèdit.
“Tortugues” no només parla de la diferència de ritmes en les parelles sinó també, per extensió, de la velocitat de la vida en general. Aquesta mena de pressa generalitzada que no ens porta enlloc. “Què ens estem perdent?” es qüestionen, tant una com l’altra parella. Potser és un intent d’avisar-nos que la velocitat de les nostres vides no ens permet gaudir del que aquesta ens ofereix. Segurament, també ens podria interessar participar en l’experiment i alentir els nostres ritmes vitals: seríem més feliços (o, si més no, viuríem més tranquils).
Mereix una menció especial la tria del vestuari que fa Iztok Hrga, amb un punt kitsch que em va agradar molt. Em costarà d’oblidar la visió del pijama de’n Joan o la difícil combinació de colors de la roba de la Marta. Donen un toc de color que, junt amb l’escenografia i la música, arrodoneixen el resultat final.
Tortugues ės la descoberta d’una nova veu dalt dels escenaris, Clàudia Cedó, de la qual podem veure ara dues de les seves obres, com a autora resident a la Sala Beckett. Espero que continuï regalant-nos bones estones com la que acabem de passar.
DADES TÈCNIQUES de “Tortugues: la desacceleració de les partícules” – Sala Beckett
Una producció de la Sala Flyhard
Autoria i direcció: Clàudia Cedó
Repartiment: Dani Arrebola, Àlex Brull, Clara Cols i Alícia Puertas
