Nota: 10 sobre 10
A l’Escenari Brossa, els Pirates Teatre porta en escena una obra de Shakespeare que no és gens fàcil, perquè és una barreja on hi ha de tot i tot sembla agafat amb pinces… una obra que barreja realitat, ficció, teatre, teatre sobre el teatre, teatre que no és teatre però que sí que ho és, somnis, màgia… intenteu explicar l’argument a algú que no sap de què fa l’obra i en dos minuts ja us haurà dit que s’ha perdut.
El somni d’una nit d’estiu, un argument embolicat que els Pirates Teatre desembolica
Els Pirates Teatre aconsegueix que El Somni d’una Nit d’Estiu sigui fàcil de seguir, que les voltes de l’argument, els canvis d’escenari, els canvis de ficció a no ficció o a ficció que no és ficció però que sí que ho és… tot plegat, se’ns faci fàcil.
Converteixen la dificultat de l’argument en un element més del muntatge. Els actors interpreten a diferents personatges… però, malgrat tot aquest enrenou, sempre sabem on som. O ens ho pensem. És real o estem somiant?
Voleu dir que estem desperts? Voleu dir que no estem somiant?
L’escenografia és breu: una plataforma de fusta amb algunes trapes. El Somni d’una Nit d’Estiu és un text que és ple d’imaginació. I els Pirates Teatre ens demanen a nosaltres, el públic, que hi posem de la nostra part. Una il·luminació molt encertada acaba d’arrodonir l’escenografia. I la música, en directe, que no falti. Una marca de la casa dels Pirates Teatre que sempre, sempre, és un encert.
El vestuari és molt divertit, i molt treballat. Amb el vestuari, que ens porta una mica als anys cinquanta en alguns moments, o a l’actualitat en altres, l’obra acaba de quedar ben perfilada. Cal destacar, pel detall i per la seva visió humorística, la picada d’ullet a “Escuela de Sirenas”. Si en algun moment aparegués l’Esther Williams fent un dels seus números aquàtics, ens ho creuríem.
Un món on tot és possible gràcies a Els Pirates Teatre
Laura Aubert, Andrea Portella, Bernat Cot (Ricard Farré), Ariadna Pastor, Laura Pau, Lluna Pindado i Àlvar Triay ens fan entrar en un món on tot és possible. Posats a imaginar, imaginem-ho tot. A estones, el muntatge sembla fet per un grup d’estudiants a qui se’ls ha encarregat una obra per a final de curs i decideixen que seran originals i que ho petaran, i decideixen posar en pràctica tots els “i si féssim…!”… però el que podria semblar un muntatge caòtic i maldestre, acaba com una festa del teatre.
Quan parlem de la màgia del teatre, podem posar aquest muntatge com a exemple
El text ha estat molt ben adaptat. En aquest no podem dir “ha patit” una adaptació, perquè no l’ha patida gens. N’ha sortit reforçat. Hi ha llenya per a tothom i ningú no se’n salva. Però, en la majoria de casos, és llenya feta amb “carinyo”… bé, quan parlen de la vida de les companyies petites, del repartiment de subvencions, i de com està muntat el món teatral avui… no, les bufetades són de debò.
Cal saber-ne molt de teatre, ser grans intèrprets, per aconseguir fer una interpretació dolenta a posta, i que quedi lluïda. Cal saber-ne molt de teatre, i ser molt bons intèrprets per passar d’un personatge a un altre en un moment, canviar el registre en segons. Cal saber-ne molt i ser intèrprets excel·lents per convertir El Somni d’una Nit d’Estiu en una festa del teatre. Els Pirates Teatre ho han fet. I ho podeu gaudir a l’Escenari Brossa.
