El romancero de Lazarillo és un monòleg en italià adaptat de la famosa novel·la espanyola Lazarillo de Tormes sota la direcció del conegut mestre italià de Commedia dell’Arte Luca Gatta. Una peça teatral que ajunta la contemporaneïtat del Lazarillo amb el seu futur, anunciant el que esdevindria la primera novel·la moderna espanyola i la novel·la picaresca. I que es podrà veure del 23 al 27 de febrer a la Sala Fènix.
El romancero de Lazarillo: una adaptació inèdita que conflueix entre 2 mons
El monòleg és una producció de 3 anys d’investigació de Lucca Gatta amb l’ajuda de Stefania Bruno adaptada del Lazarillo de Tormes, la primera novel·la moderna d’Occident que ha transcendit la història de la literatura espanyola i europea. La trama tothom la coneix, ja que és el jove murri Lazarillo qui explica les seves peripècies i vivències amb els diferents amos a qui serveix, revivint algunes de les escenes més representatives de l’obra. Sent una fervent crítica tant moral com social al funcionament de la societat de l’època, al món de les aparences, a la mendicitat i a l’ascensió social.
El virtuosisme del teatre recau a la forma en què s’aproxima a l’obra original i com és duta a l’escenari, és a dir, la seva adaptació. Luca Gatta interpreta diferents personatges a través del canvi fluid de vestuari i d’unes realistes màscares carnavalesques a càrrec de Riccardo Ruggiano i Antonio Fava. Però no només actua, sinó que també narra, advenint el que va suposar la novel·la original, amb l’ús de la veu i la gestualitat.
Es manté d’aquesta manera l’origen medievalesc de la novel·la a la vegada que es projecta l’impacte que va tenir a la història de la literatura: El romancero de Lazarillo fa de pont entre el passat i el futur, mantenint el seu esperit crític social, a través de la Commedia dell’Arte.
La Commeddia dell’Arte com a vehicle per a aproximar-se a la novel·la
Adaptat el guió en versos octosíl·labs, l’intèrpret canta, narra i interpreta diferents personatges en italià a excepció d’algunes cançons cantades en castellà. Idioma que serveix com a nexe d’unió entre la forma teatral italiana Commedia dell’Arte amb el seu personatge per excel·lència -el Politxinel·la-, i la novel·la espanyola Lazarillo de Tormes protagonitzada per Lázaro.
Ambdós personatges comparteixen molt més que una condició social -doncs ocupen un rang social baix, sent el primer un bufó alcavot i el segon un murri- en aquesta peça. Perquè les dues personalitats es fusionen sota la interpretació de Luca Gatta, equilibrant-se de tal manera que l’un no s’entén sense l’altre. Així, Lázaro adopta atributs del Politxinel·la com la gestualitat i la capacitat d’oratòria que li permet narrar la seva vida.
La Commedia dell’Arte és la raó de ser d’aquesta original peça teatral, en la que tots els personatges apareixen caracteritzats per unes màscares distintives i per un moviment corporal suau acompanyat per petites acrobàcies i tombarelles.
