Ahir vàrem assistir a la XXIV Gala d’entrega dels Premis de la Crítica, al teatre Romea.
Els XXIV Premis de la Crítica van premiar:
- Millor Sala: La Planeta de Girona
- Intèrpret revelació: Andrea Álvarez per Mare de Sucre
- Espai sonor: Joan Solé per Las Canciones
- Eines digitals: Marc Homar per P-acte idiota.
- Il·luminació: Bernat Jansà per Opening Night
- Vestuari: Sylvia Kuchinow per Canto i jo i la muntanya balla.
- Espai escènic: Max Glaenzel per Opening Night
- Música original / adaptada: Marc Sambola per La filla del mar
- Dramatúrgia adaptació: Anna M. Ricart per Encara hi ha algú al bosc
- Text: Jordi Prat i Coll per M’hauríeu de pagar
- Premi Honorífic María José Ragué: Q-ARS teatre.
- Coreografia: Guy Nader i Maria Campos per Made of Space
- Mencions especials dansa: Hop Festival, Miguel Marín, Paula Miranda, Daniel Bazin.
- Millor ballarí: Juan Carlos Lérida per La liturgia de las hores
- Millor ballarina: Sol Picó per Malditas Plumas
- Millor actor de musical: Jordi Vidal per Guillermotta.
- Millor actriu de musical: Clara Solé per La Filla del Mar.
- Actor de repartiment: Nao Albet per Billy’s Violence
- Actriu de repartiment: Mónica López per De què parlàvem mentre no parlem de tota aquesta merda.
- Actor principal: Joan Carreras per Història d’un senglar o alguna cosa de Ricard.
- Actriu principal: Àura Márquez per M’hauríeu de pagar.
- Millor direcció: Marcos Morau per Opening Night.
- Premi Novaveu: Aquellas que no deben morir, Las Huecas.
- Solo dansa: Crisálida, Antes Collado
- Petit format: M’hauríeu de pagar, Atrium Produccions.
- Premi Gonzalo Pérez de Olaguer per La Cubana
- Musical: La filla del mar, Focus i Grec 2021 Festival de Barcelona.
- Noves tendències: Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig , Col·lectiu que no salga de aquí.
- Circ: MDR, Los Galindos.
- Circ, menció especial: Nits de Circ, Circus Arts Foundation.
- Arts de carrer: Ciutat dormitori, Teatre Lliure i Contenidos Superfluos.
- Teatre familiar: La Motxilla de l’Ada, Teatre al Detall
- Dansa internacional: Reincarnation, The QDance Company
- Espectacle internacional: Bros, Temporada Alta i altres coproduccions internacionals.
- Espectacle nacional dansa: La liturgia de las hores, Mercat de les Flrors, TanzHaus NRW, Ass Flamenco, Empíroc, Fira Mediterrània de Manresa, Festival Sismògraf d’Olot, Terrassa Arts Escèniques, Teatre Artesà Prat del Llobregat.
- Especacle nacional teatre: Opening night, La Veronal, Teatre Nacional de Catalunya, Centro de Cultura Conemporánea Condeduque.
La nostra opinió sobre la gala
Pel que fa a la gala… ens emmirallem en les gales d’altres països… però després, anem amb una sabata i una espardenya.
Ja sabem que no són comparables. Però és que no ho són en res. En res de res. No demanarem gales amb vestits de nit i esmòquing, no. No demanarem tant. Potser sí que demanaríem que, ja que es tracta d’una gala, la gent s’arreglés una mica… per allò de què és una gala, no una costellada familiar… però avui no ens ficarem amb això.
Amb el que sí ens podem ficar és amb la llengua. Els presentadors, Jofre Font i Judit Martín, van parlar tota l’estona en un catanyol espantós… que es veu que parlar en catanyol és ser més proper, més “cool”, més natural… i aleshores, per definició, parlar en un català correcte els deu semblar pedant i pretensiós. En les gales de premis d’altres països hi podreu sentir molts accents… però en cap cas destrossen la seva llengua.
Hi ha un gran respecte per allò que es diu i com es diu. En aquesta gala, els presentadors no van parlar català en cap moment: van presumir de catanyol. Afortunadament, tant els membres del jurat que entregaven premis com els premiats van parlar en català. Respecte i educació. No costa tant.
I continuem amb els presentadors… que van intentar fer lleugera la gala amb acudits i bromes. Tenim grans dramaturgs i guionistes a Catalunya… de debò que no van trobar ningú que els fes un bon guió de la gala? Les bromes eren fluixes, per no ofendre ningú, no fos cas… Cal aprofitar aquests esdeveniments per fer lluir un humor sa i sanador, que salti a la jugular de tothom… no deixar cap canya dreta! Als que fan humor (o ho intenten) caldria fer-los veure la diferència entre fer gràcia i fer-se el graciós. Que no és el mateix.
I seguim… la gala la va començar una actriu, Diana Pla Solina. amb un monòleg desafortunat que també pretenia ser humorístic i va ser força trist. Un monòleg on, seguint amb la tònica de la nostra societat, es va fer bandera de la ignorància. (“mira si en sé poc de teatre…”) O sigui, fan un acte d’entrega de premis de cultura, i obren la gala fent apologia de ser ignorants.
També va presumir força d’estar improvisant i no seguir cap guió. En una entrega de premis no hi ha guió? S’improvisa? És aquest el missatge que es vol donar? Que no cal preparar les coses i que es fan sobre la marxa i que surtin com surtin? Si el que es pretén ser irònic, no ho van aconseguir, Va semblar una reivindicació al dret de ser ignorant amb orgull, el dret a fer les coses de qualsevol manera. És el que tenim, el que som, i n’estem orgullosos… si aquest no era el missatge, el guió (si és que n’hi havia) va fallar per totes bandes.
Les gales no s’improvisen. Cal que hi hagi assajos previs. I si no es poden assajar, no es fa una gala: es fa una entrega de premis i prou. Nominats, premiat, discurs i següent.
Si no ho sabem fer, no ho fem. El MH President Tarradelles deia que “en política, es pot fer tot, menys el ridícul”. Jo adaptaria la frase: “en teatre, es pot fer tot, menys el ridícul.”
Els nominats i els premiats es mereixien una entrega de premis ben feta, preparada, assajada… perquè es premiava la feina ben feta, preparada, assajada.
Un aplaudiment al jurat i als premiats que no van fer el ridícul. I un cop al crostó als organitzadors, als presentadors i als guionistes (si és que n’hi havia, perquè no ho va semblar en cap moment.)
