[usr 2,5 img=”03.png”]
Sóc una fan del Projecte Ingenu. Cada vegada que sento que faran un muntatge, ja friso per anar a veure’l… i aquest cop no podia ser diferent. Segons diu la web de l’Escenari Brossa sobre La ruta de la palta:
«La ruta de la palta és un viatge que va des d’un restaurant vegà ple de turistes a les Rambles de Barcelona, fins a indrets desertitzats per culpa del conreu extensiu de l’alvocat xilè. Des de la privatització de l’aigua per part de Pinochet, fins als efectes del canvi climàtic al pantà de Siurana; des de les cançons de Víctor Jara fins a les d’Ovidi Montllor; de Violeta Parra fins a Maria del Mar Bonet; de Joan Brossa a Nicanor Parra; des de l’assassinat de Salvador Allendeal de Salvador Puig Antich; des de la plaça Urquinaona a la plaza Italia; des de preguntar-nos com de compartida és la nostra història, fins a celebrar-ho.»
A La Ruta de la Palta s’hi veu la signatura del Projecte Ingenu a cada escena, a cada cançó, a cada moviment… tot està fet amb molta cura, amb un treball intens al darrere. Es nota que no hi ha res deixat a l’atzar. El que veiem, tot, té un significat i una raó de ser.
La ruta de la palta, un muntatge que barreja massa històries
Però… sí, aquest cop hi ha un «però»… el muntatge barreja moltes històries diferents i les fa que es trobin i es des-trobin contínuament… i que es perdin. El públic ha de seguir les històries intentant no perdre’n el fil… però el fil, de vegades, queda tallat i ja no el podem seguir més.
La barreja d’històries també es reflecteix en el caos de diàlegs: diàlegs diferents que es diuen alhora i que ens fan escollir, o e seguim un, o en seguim l’altre. Els dos alhora és impossible.
Les històries ens parlen de la sequera, del canvi climàtic, de la recerca de les arrels, de la identitat, de la història de Xile, de la història recent de Catalunya, de les dietes… tot, alhora, sense pausa… és una cacofonia que ens aturdeix i ens estressa: quina història seguim? És com si ens trobéssim davant d’un laberint amb molts camins… alguns arriben a un final, després de moltes voltes… altres quedaran tallats. Quin camí triar? Quina història?
Per poder seguir l’espectacle, la companyia dóna uns auriculars a cada espectador. Els auriculars tenen llums que brillen i fan pampallugues quan hi ha diàlegs i música… i la platea es converteix en una mena de discoteca plena de llumetes que atabala.
El ritme del muntatge és frenètic. Amb tantes històries per explicar, no poder abaixar-lo en cap moment.
La Ruta de la Palta, a l’Escenari Brossa, és un muntatge que vol explicar massa coses, i no hi arriba. Cadascuna de les històries, per separat, ja té prou entitat i prou importància per fer-la, sola, damunt d’un escenari. Totes juntes i alhora, atabalen i distreuen.
Malgrat tot, veure el Projecte Ingenu en un escenari és sempre un plaer que no s’ha d’abandonar mai.
- El millor de l’obra: el treball de Projecte Ingenu.
- El pitjor de l’obra: el desgavell argumental. Massa històries explicades alhora.
