Valoració: 8,5 sobre 10
Dins del cicle Memòria Històrica, a la Sala Fènix hem pogut veure Iaia Memòria històrica. Una història d’una dona que va viure els anys convulsos de la Guerra Civil i que ara viu en una residència. Una dona a qui la demència incipient li fa oblidar els records més propers, però li fa venir al cap els records més antic.s.
«Què vindran els meus fills a veure’m?»
Iaia Memòria històrica és un merescut homenatge als nostres avis i àvies
L’Alba Valldaura fa una creació meravellosa de la Iaia. Veure la seva transformació davant nostre, de jove a dona vella amb un inici de demència, és un procés que ens deixa amb la boca ben oberta. La iaia que veiem en escena és una iaia amb tots els ets i uts: el gest, la paraula, la cara, la forma de parlar, la forma de mirar, d’agafar les coses, de moure’s…
Alba Valldaura ha fet un treball minuciós d’investigació sobre el moviment de les persones grans amb demència, i ha aplicat aquesta investigació en el seu personatge, la iaia.
«Demà és festa, Sant Josep la fa, agafa una escopeta i se’n va a caçar…»
Potser la història de la Iaia Memòria històrica és només una història de tantes, però és la història de molta gent que va viure la guerra, que la va sobreviure, i que ara viu dels records… records que, sovint, se salten aquesta etapa i van molt més enllà, a la infància.
Perquè la guerra és un record, malgrat de tant en tant vulgui treure el cap, que la iaia voldria que no hi fos. No perquè el vol oblidar del tot, com tantes coses que ja està oblidant, sinó perquè voldria que no hi hagués estat mai.
«Un poble que no se’n recorda de la seva història, està condemnat a repetir-la.»
Iaia, Memòria històrica a la Sala Fènix, és un homenatge molt tendre i afectuós a totes aquelles dones que van sobreviure a la guerra, que van tirar endavant. A unes dones que són un pou de memòria que caldria recuperar.
