Guillermotta, a la Sala Atrium és la demostració de moltes coses. Per començar, és la demostració de què tenim una història musical amb molt contingut i que cal tenir-la molt present. El nostre present musical ve d’un passat, sovint recent, que cal reivindicar. I la Guillermina Motta és una artista que es mereix un homenatge enorme.
També és la demostració de què hi va haver un temps on la televisió feia programes en català. En un català meravellós, gens contaminat. Un català que no sabia què era el “catanyol”. Una programació en català cuidada i curosa amb la llengua, que triava intèrprets de gran vàlua per interpretar-los. Les Guillermines del Rei Salomó n’és un exemple.
Guillermotta arriba a la Sala Atrium
Una sèrie protagonitzada per Guillermina Motta i Carles Varela (a qui també se li deu un homenatge!), amb guions amb espurna, còmics i dramàtics, i col·laboracions estel·lars… ara en diuen “cameos”… de gent que, en aquell moment, tenia algun pes en el món de les arts.
També és la demostració de què el feminisme ben entès ja el cantava la Guillermina Motta als anys 70. I que molta gent que ara se’n penja la medalla hauria d’anar a veure aquest concert, encara que només sigui per saber d’on ve…
També és la demostració de què la Guillermina Motta va treballar per donar a conèixer autors que eren grans desconeguts per a molta gent. Va fer una tasca que mai no se li agrairà prou. Hi ha molts mestretites que n’haurien de prendre exemple.
Un concert íntim en homenatge a Guillermina Motta
I tot, això, i molt més… és el que trobareu a Guillermotta. Un concert íntim, un homenatge a la Guillermina Motta… a la cantant que va recuperar poetes i ens va fer conèixer cançons que es cantaven a França… la cantant que ens va obrir finestres perquè entrés aire nou i fresc al nostre país, i s’endugués idees enquistades.
Jordi Cornudella, al piano, i Jordi Vidal, veu, ens fan un recital magnífic. En Jordi Vidal no intenta imitar la veu de la Guillermina Motta, però sí en reconeixem la seva manera de cantar i d’entonar. Un joc escènic ple de complicitat i de bon humor. En Jordi Prat i Coll ho ha tingut fàcil: ha treballat amb uns intèrprets magnífics i un material musical de primera.
El vestuari que passa de la diva a la cantant de cabaret ens porta a un piano-cafè on, en petit comitè, podem gaudir de les cançons de la Guillermotta / Guillermina Motta.
Guillermotta és un concert amb sorpresa final, que ens porta una mica al Concert d’Any Nou de Viena… però en un altre nivell… per uns minuts, nosaltres també formem part de les Guillermines del Rei Salomó.
Guillermotta, a la Sala Atrium, és un homenatge excel·lent a Guillermina Motta i a tot el que ella ha fet, potser sense voler-ho!, per nosaltres, per la nostra llengua, per la nostra cultura… un concert que ens arriba directament al cor.
- El millor de tot: les cançons. Totes. I les interpretacions.
- El pitjor de tot: que no és apte per a tots aquells que pensin que la Nova Cançó està caducada… o potser sí que ho és… perquè vegin el valor que tenia la Nova Cançó i artistes com la Guillermina Motta. Gent que ens va obrir els ulls.
