Ple absolut a les Nits de Barcelona que tenen lloc aquest mes de juliol als Jardins de Pedralbes de Barcelona. Els responsables? Els argentins God Save The Queen, una banda que tot just celebra els seus 25 anys rendint homenatge a Freddie Mercury, Brian May, Roger Taylor i John Deacon. Dues hores d’espectacle assegurat del considerat el millor grup de la història de tribut a Queen.
Índice
Toggle25 anys de tribut: God Save The Queen
Passaven cinc minuts de les 22.00 h de la nit i començaven a sonar els primers acords del que seria una nit inoblidable per als més de 2.400 assistents al concert. Ja d’entrada sobtava la semblança del vocalista Pablo Padin amb el cantant original de Queen, Freddy Mercury, que va morir el 1991. Però no només físicament, sinó que el seu ritme, l’estil, els moviments, tot està cuidat al detall per recrear un dels grups de pop-rock més icònics de la història.
Des dels seus començaments el 1998, God Save The Queen ha demostrat una dedicació i fidelitat excepcionals cap al llegat musical de Queen i ha conquerit el públic amb interpretacions inoblidables de temes icònics. Amb un públic molt entregat i participatiu, ‘Under Pressure’ va ser un dels primers èxits en sonar durant la primera part. Li van seguir ‘Keep Yourself Alive’, ‘Love of my life’ i ‘Somebody to love’.
Amb l’ai al cor
L’espectacle no només se centra en la música, sinó que ofereix també una experiència visual impressionant. Des del vestuari fins a la il·luminació i els efectes especials, la banda crea una atmosfera màgica i emocionant que fa que els espectadors sentin com si estiguessin veient a Queen en directe. És com si el temps s’hagués aturat i el públic es trobés immers en una dimensió paral·lela on Queen continua regnant.
Els grans temes van arribar al final: ‘Bohemian Rhapsody’, ‘We Will Rock You’ i ‘We Are the Champions’, es van fer esperar. Tampoc va faltar ‘Show Must Go On’ o ‘I Want to Break Free’. Tot un repàs al repertori i les diferents etapes de la llegendària i desapareguda banda britànica que ens va deixar a tots amb l’ai al cor de nostàlgia.
- El que més m’ha agradat: viatjar al passat i vibrar amb un públic entusiasmat.
- El que menys m’ha agradat: saber que no són els Queen autèntics. Tan a prop i a l’hora tan lluny…