Consulta la cartellera teatral de Barcelona
Valoració: 8 sobre 10
Andreu Rifé ha escrit i dirigit un text agre que posa damunt la taula un tema que no es comenta gairebé mai: Els porcs també mengen verd. Els pares que tenen fills, se’ls estimen a tots de la mateixa manera? O fan diferències?
«(En Santi) és el primer, com sempre.»
Els porcs també mengen verd arriba al Teatre Tantarantana
La Rosa té dos fills. En Santi, la nineta dels seus ulls, un home gran, bèstia, amb instints molt primaris, molt violent. Un home que fa boxa al gimnàs, amb el sac de boxa i, de vegades, amb la seva parella, a casa.
L’Adam és el fill petit. Aquell que no ha fet mai res de bo a ulls de la mare. No és fort, no és gran… és delicat i bohemi. Un pintor que busca trobar el seu lloc en el món de l’art sense massa èxit.
La Carol. La Carol és la parella del Santi i a la Rosa no li agrada gens. La troba poca cosa per al seu noi. La troba vulgar, estúpida… no la suporta. La Carol no suporta en Santi. Ella i l’Adam tenen una relació que amaguen al Santi i a la Rosa. Volen destapar-ho tot i anar a viure junts… però la covardia de l’Adam i un accident que deixa en Santi en coma, ho estronquen tot.
«Ara, la prioritat és el teu germà.»
Les truges, quan algun dels garrinets no té prou força per mamar, l’ignoren i el deixen morir. La Rosa, que creu que l’Adam no és prou fort, l’ignora sistemàticament. Se l’estima, però troba que, comparat amb en Santi, és una decepció constant.
«Sento un dolor profund per no haver-te sabut redreçar.»
Bona caracterització i interpretació dels actors i actrius
Un decorat únic que serveix per mostrar-nos el pis de la Rosa (on hi viu en Santi amb la Carol, i després l’Adam amb la Carol), l’hospital amb en Santi en coma, el jardí de la residència on viu la Rosa… la il·luminació ens guia en cada acció.
El disseny de vestuari és molt encertat. Són uns personatges que reconeixem al primer cop d’ull. Els veiem i sabem qui són i com són.
Però, és que a més d’un vestuari molt definitiu del personatge, cal dir que les interpretacions de tots quatre intèrprets són molt bones. Jacob Torres ens arriba a fer molta llàstima en el seu intent d’aconseguir unes engrunes d’afecte de la seva mare. Teresa Urroz li dóna un aire tragicòmic al seu personatge. A estones odiós, a estones còmic. Una dona com moltes altres. La veïna gran del costat casa, o la senyora que trobem al mercat.
Àngels Bassas recrea una dona plena de contradiccions que només té un objectiu: sobreviure. La resta no importa. I farà el que calgui. I si cal sacrificar els sentiments, s’ho pensarà. Ángel Roldan és Santi. Tot i que passa molta estona sense moure una pestanya, en coma, té un final on, només amb grunyits, talment com si fos un porc, aconsegueix que la Rosa surti a defensar-lo, com una truja al seu garrinet.
«Així que ve a viure aquí?»
Els porcs també mengen verd és un muntatge que té moments molt còmics i moments molt agres. Com en la vida de tothom. El muntatge té una bona direcció d’Andreu Rifé que sap treure molt profit dels seus actors. Un final una mica massa caòtic deixa massa preguntes a l’aire. Un final que no s’entén després de veure l’obra, perquè no hi lliga gens. Si volia representar una cort de porcs, es pot intuir, però no acaba de quedar clar.
Al Tantarantana us pregunten directament si els pares estimen els seus fills per igual. Si això és possible. Potser seria millor no preguntar-nos-ho.
- El millor de l’obra: les interpretacions.
- El pitjor de l’obra: el final, que no té res a veure amb tot el que hem vist fins al moment.
