[usr 3,5 img=”03.png”]
El Ballet de Barcelona ha portat El Trencanous al Casino l’Aliança del Poblenou. Un espectacle de ballet que, a moltes ciutats del món, és un clàssic de Nadal… i aquí ens ha arribat passat festes, com un regal endarrerit.
El Trencanous és la història d’una nena, Clara (Clara del Cerro), a qui regalen un trencanous. A la nit, el Trencanous (Reo Morikawa) cobra vida i es baralla amb les rates, però és amb l’ajuda de la Clara que surten victoriosos de la baralla.
El Trencanous i la Clara van al País dels Dolços on els reben amb danses d’arreu del món (Anibal Caballero, Estela Coll, Anna Ishii, Mikiya Kakehashi, Akana Kogure, Clara Mora, Kleber Rebello, Lisa-Marie Vervoort, Clara Caparrós, Hisaki Ida, Hikaru Kasai, Hitoe Nakatamari, Mai Niamba, Marina Solé, Anaëlle Tanné, que són el cos del Ballet de Barcelona, amb la col·laboració de Soraya Amirhosrovi, Mimuni Fukumochi, Aria Izik-Dzurko, Amanda Kenner, Hitoe Nakamatari, Margarita Paroussi, Letizia Pignard, Hazuki Tsukagosi, Natsumi Tsuruta, Perdo Alves, Ricardo Bravo, Baptiste Debachy, Robin Ferré, Santiago Jiménez, Takahiro Nakashima, Piper Jackson, Aníbal Caballero, Catherine Sistrunk, Clarys Biengino, Margherita Filomia, Michela Quartiero, Andrea Sandoval, Carles Renedo, Carles Di Ros, Takahiro Nakashima).
Per evitar escenografia i atrezzo, el Ballet de Barcelona fa servir una pantalla amb projeccions per crear l’escenografia de cada escena. Unes projeccions que ens portaven a un món ple de neu i de fantasia.
El vestuari, molt ben triat, va omplir encara més de fantasia l’escenari, on les coreografies van deixar bocabadat el públic que va aplaudir amb ganes cada escena.
La música de Txaikovski va ser el fil conductor de la història i els ballarins hi van donar cos i ànima. Amb ells, vàrem seguir les peripècies de Clara i el Trencanous i vàrem gaudir del País dels Dolços.
L’escenari de l’Aliança del Poblenou, obert, sense entrebancs, va fer que semblés que el ballet vessava cap a la platea i el públic s’hi sentís involucrat.
La col·laboració amb els Castellers de Barcelona i l’Esbart de Rubí va fer que El Trencanous fos un ballet una mica més nostre, més de casa, més proper.
El Ballet de Barcelona ha fet una aposta arriscada amb El Trencanous, però se n’ha sortit prou bé. Esperem els seus propers muntatges. És una companyia que té molt de recorregut per endavant i estem convençuts de què no s’aturaran fins arribar al nivell dels millors ballets del món.
- El millor de l’obra: gaudir del ballet a Barcelona, amb una companyia estable.
- El pitjor de l’obra: algunes coreografies eren massa repetitives.
