En Paco Mir ens torna a portar al Poliorama la seva adaptació de El perro del hortelano. I no us en podem dir gran cosa perquè us aixafaríem el muntatge. Un muntatge enginyós, àgil, ràpid, lleuger, molt i molt i molt divertit. Un muntatge de gran qualitat que crea una gran comunió entre l’escenari i el públic i ens fa riure molt.
El Perro del Hortelano torna a Barcelona per la porta gran
Un muntatge en què es nota feina que hi ha al darrere perquè tot està calculat al milímetre, al segon. No només les entrades i sortides dels personatges, o els canvis de vestuari… en aquest Perro del Hortelano, també s’han treballats els gestos més petits: una mirada, un moviment de celles, un arrufament del nas…
El Perro del Hortelano és un muntatge on els actors diuen molt bé el text. El text en vers en què mai, mai hi sentim cap cantarella carregosa. El text està dit amb precisió. S’hi nota el vers però el vers no ho domina tot.
Direcció, actors, text i muntatge són una simbiosi perfecta
El vestuari i la decoració, juntament amb la ironia dels intèrprets, són un punt important del muntatge. I no oblidem a l’Alberto… (ALFREDO!!!!)… ai, perdó, Alfredo. El tècnic de so que, des del fons, ho controla tot. Gràcies, Armando (ALFREDO!!!)… vull dir, gràcies, Alfredo.
Paco Mir dirigeix El Perro del Hortelano amb molta eficàcia i molt de talent a en Moncho Sánchez-Diezma, la Paqui Montoya, en Manolo Monteagudo i l’Amparo Marín. La direcció és molt eficient i es nota que en Paco Mir ha preparat molt bé el muntatge i que tot està estudiat fins al darrer detalls…
Però en Moncho Sánchez-Diezma, la Paqui Montoya, en Manolo Monteagudo i l’Amparo Marín són la cirereta del muntatge. Una selecció d’actors que és un encert de totes totes. Tots quatre li donen al muntatge tot l’humor, el talent i la sornegueria que el muntatge demana.
El Perro del Hortelano, al teatre Poliorama, és un muntatge molt divertit, que omple la platea de rialles i que ens demostra que el teatre clàssic, ben fet, sempre és una aposta excel·lent. Que no us l’expliquin. Aneu-lo a veure.
- El millor de l’obra: tot… des del text, a la intepretació, la direcció, la il·luminació, el vestuari… tot.
- El pitjor de l’obra: Només serà dues setmanes en cartellera. No us el deixeu perdre.
