[usr 5 img=”03.png”]
El Maldà ha tornat a portar El Bon Policia. Un text de Rusiñol que no ha perdut gens de vigència i té moments que semblen ben actuals.
Torna El bon policia a El Maldà
Una reposició? I per què cal anar a veure-la?
- Pel text. Àgil, actual (molt actual), ple d’humor i d’ironia.
- Pel muntatge. Un muntatge que juga amb dos actors que fan tots els personatges, que aprofita el text, l’espai, la il·luminació, la música… tot, per crear un espectacle rodó.
- Pel vestuari: un encert, es miri per on es miri.
- Per la il·luminació que acompanya cada escena.
- Per la música. Tant la música de fons com la cançó, a l’estil cuplet, que canten els dos protagonistes. En directe.
- Per la caracterització, que fa que els personatges apareguin un rere l’altre d’una forma que (vist des de fora) sembla senzilla, però hi traspua molt de treball.
- Per l’escenografia. Una escenografia que es mereix un premi. Amb elements d’època ben triats, portes i finestres que es tanquen i reforcen la comèdia… Una escenografia molt ben pensada, molt ben muntada i molt ben aprofitada.
- I, sobre tot… per l’Arnau Puig i en Ricard Farré que estan en estat de gràcia. Dos actors que ens fan riure, ens emocionen, ens toquen el cor… ens agafen des del primer minut i ens fan còmplices del muntatge. L’Arnau Puig i en Ricard Farré estan brillants en tot moment.
Si algú té interès per saber per quins motius no s’ha d’anar a veure El bon policia al Maldà, no cal que ho pregunti: no n’hi ha.
El bon policia, al Maldà, és un muntatge que ja era brillant quan es va estrenar i ara, a més, ha guanyat el rodatge d’haver estat sobre un escenari amb públic. Un muntatge que ens fa sortir molt contents del teatre, amb la sensació d’haver estat uns privilegiats…
Sigueu també uns privilegiats i aneu a veure El bon policia, al Maldà. Xalareu.
- El millor de l’obra: tot, tot, tot. Us robarà el cor i us omplirà d’alegria.
- El pitjor de l’obra: no hi trobareu res. A El bon policia només hi ha el bo i el millor del teatre.
