Crítica: Yo, dispositivo Venus – Periferia Cimarronas

Crítica: Yo, dispositivo Venus - Periferia Cimarronas

Una petita sala de Sants, la Sala Cimarronas, presenta un espectacle que ve avalat pel Festival OUI de Théâtre en Français de Barcelona. Yo, dispositivo Venus és un monòleg d’Adeline Flaun que ens parla de la prostitució. El mercat del sexe que, des de la platea, ens sembla que ens cau molt lluny… però en aquest monòleg, Yo, la protagonista, ens demostra que el tenim molt més a prop del que ens pensem. Una crisi econòmica, personal, vital… un trencament de la nostra vida… i ens hi veiem abocats.

Yo, dispositivo Venus, un monòleg que ens parla sobre la prostitució

Yo ha entrat en el món de la prostitució per necessitat. Però hi ha molt més que necessitat… hi ha una història al darrere, una infància, pares, una societat… i tot, d’una manera o una altra, ens aboca a aquest món.

Yo treballa en una corporació que li permet prostituir-se de forma digital. Hi està lligada de mans i peus. Allò que semblava una sortida és ara una cadena que la té presonera. ¿És una feina més com qualsevol altra? Yo no ha trencat els lligams familiars i això li manté el seny… però tot penja d’un fil.

La Corporació e-International Venus és cada cop més exigent, li demana més temps, més dedicació… més aïllament. Què hi ha al darrere d’aquesta corporació? Qui truca? Qui necessita dels serveis d’un avatar personalitzat per tenir-hi sexe digital?

Un monòleg dur i punyent

Adeline Flaun, sense entrar en les parts més sòrdides de la prostitució, no ens estalvia detalls. I, sobretot, ens demostra que tots, tots podem caure-hi.

Yo, dispositivo Venus, a la Sala Cimarronas, és un monòleg dur i punyent i, alhora, molt necessari. En francès, subtitulat (de forma molt fàcil de llegir i seguir).

  • El millor de l’obra: el text i la interpretació.
  • El pitjor de l’obra: hi ha balls que es fan difícils d’entendre. La coreografia és molt bona, però no s’entén la metàfora.

COMPRAR ENTRADES

Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *