S’ha estrenat a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc La nostra ciutat de Thornton Wilder i dirigida per Ferran Utzet. Es tracta d’una peça mítica, de la qual diuen que no hi ha vespre que no es representi en algun lloc dels EUA. Malgrat això, a Barcelona només s’havia fet en teatres amateurs.
Juan Carlos Martel, director del Lliure, considerava inusual, a més a més, que Ferran Utzet no hagués treballat encara en cap teatre públic, “un dels directors més sòlids i intel·ligents del nostre país”. Així que es van unir una obra i un director que es consideren imprescindibles als quals el Lliure volia donar veu, en un dels seus moments de producció més importants.
La nostra ciutat, una obra de teatre que ens situa a Nord Amèrica
A “La nostra ciutat” es descriu la vida d’una comunitat a la població de Grover’s Corners, un lloc inventat que vol recrear el clima i el dia a dia una ciutat d’Amèrica del Nord d’inicis del s. XX.
És una obra amb una estructura diferent, hàbil, astuta i, cosa molt sorprenent, sense conflictes; sense un gran conflicte al voltant del qual es desenvolupi la trama. Així que ens demostra que no cal que passi res d’excepcional perquè una història captivi, que la vida en si, la quotidiana, ja és prou encisadora. Que no hi hagi conflicte, però, no vol dir que no hi hagi petites esquerdes, és clar, ni drames.
Parla dels grans misteris de la vida, de la manera de passar per aquest món sense ser conscients que això és fugaç i que s’acabarà. Critica ferotgement la incapacitat de l’ésser humà de saber valorar el moment present. És alhora un cant a la vitalitat, al Carpe diem, però, en l’últim acte, vivim una escena d’una crueltat molt bèstia, tot i que es faci d’aquesta manera elegant i subtil, i no caigui en dramatismes exagerats. No apte per persones massa sensibles al tema de la mort.
Un text brillant de Thornton Wilder
Thornton Wilder és un autor nord-americà, l’únic guanyador de tres premis Pullitzer, que va escriure aquesta peça el 1938. Tot i això, és una peça moderna. Si Wilder veia la societat de llavors com una que corre sense parar-se a gaudir del present, us imagineu com veuria la nostra època? Molt recomanable no només perquè els 15 actors en escena estan fabulosos, sinó per tot el que ens remou i ens fa reflexionar.
- El que més m’ha agradat: aquesta sensació de conte que ens trasllada a una època, a un lloc, a les cases de la seva gent, tot tan costumista. Molt bonic i molt ben captat.
- El que menys m’ha agradat: la realitat que et llença a la cara; estem de pas i no ho sabem valorar. He patit molt durant el tercer acte.
— COMPRAR ENTRADES —
