Dins el Grec 2024, La Perla 29 presenta Tots Ocells, una obra de Wajdi Mouawad que ens presenta un tema molt actual i dolorós: la identitat d’una persona versus l’origen d’aquesta persona. Un tema punyent que, a més a més, ens situa en la sagnant i eterna guerra que confronta a Israel i Palestina. Tot, des d’un llenguatge carregat de poesia, amb uns personatges humans, plens de contradiccions i amb un sentiment que els uneix i els destrueix a tots i a totes: l’amor.
Tots Ocells, un text immens de Wajdi Mouawad adaptat per La Perla 29
Tots Ocells és un muntatge excepcional. Un espectacle de tres hores i mitja de durada que transcorren en un sospir. I és que això és el que té la ploma d’en Mouawad: una habilitat immensa en aconseguir crear intriga, suspens i tensió dramàtica fins al final dels seus escrits. Un ritme frenètic que et colpeix com a espectador/a i que fa que no puguis apartar els ulls de l’escenari ni dels personatges.
L’obra ens explica la història de l’Eitan, un jove jueu que viu a Nova York i investiga genètica a la universitat. Aquí coneixerà a la Wahida, una noia que s’ha criat als Estats Units, encara que el seu origen és àrab. Ella està treballant també a la universitat fent una tesi sobre un humanista del XVI que va haver de convertir-se al cristianisme per ser acceptat.
Els dos joves s’enamoren d’una manera visceral i sense filtres, però la família de l’Eitan no estarà d’acord amb aquesta unió. Per què? Perquè ell ve de família jueva i ella és l’enemic, una noia àrab. Arran d’aquest desacord, l’Eitan viatjarà a Israel per trobar-se amb la seva àvia i intentar resoldre alguns misteris de la seva família, però allà patirà un atemptat terrorista que el deixarà quatre dies en coma.
L’amor, els prejudicis i la violència, els pilars de Tots Ocells
A Tots Ocells veiem un calidoscopi humà que ens mostra les fortaleses i debilitats que tots tenim com a persones i com a ciutadans. Estimem a la nostra família, però també volem que sigui com nosaltres creiem que han de ser, com la família defensa, com la comunitat defensa. Un ofec que es passa de generació a generació i que oprimeix i debilita.
I això també traspassa la frontera social i, a la «nostra comunitat» també hem de complir uns cànons, uns objectius, uns deures. I si no ho fas, ets un pària, un marginat, un incomprès, perquè sempre et mouràs entre dos mons: el que se suposa que és teu i el que no pot ser el teu. En aquestes dues aigües és on navega i naufraga l’Eitan.
El text d’en Mouawad està carregat de simbolisme i metàfora, amb la figura dels ocells com a símbol de llibertat i l’ocell amfibi com a símbol de, precisament, aquesta mutació, aquesta metamorfosi estranya però necessària a la vida.
Interpretacions magistrals que emocionen
Miriam Moukhles, Guillem Balart, Joan Carreras, Clara Segura, Màrcia Cisteró, Xavier Boada, Marissa Josa i Xavier Ruano són els actors i actrius que interpreten els personatges de Tots Ocells. Interpretacions molt reals, naturals, on podem empatitzar en tot moment amb el dolor i les contradiccions que viuen les famílies.
Entenem a la parella d’enamorats (Miriam Moukhles i Guillem Balart) que defensen el seu amor per sobre de tot. Però també entenem l’herència dolorosa i el rancor on viuen instaurats els membres de la família de l’Eitan (Joan Carreras, Clara Segura com a pares; Xavier Boada com a avi); però també ens causa rebuig i menyspreu veure el racisme i l’odi que hi ha a les paraules del pare. I aquest mareig emocional, ens fa que estiguem vivint en primera persona tot el que succeeix en aquella família trencada per l’odi, però amb un fil d’amor que, encara que estigui molt dèbil, segueix unint-los a tots i a totes.
Un descobriment la Miriam Moukhles, una actriu que, gràcies a la seva expressivitat i energia, ens atrapa des del primer moment que apareix, l’escena primera on, no diu res, però no podem apartar els ulls d’ella.
Una direcció impecable amb una posada en escena que ajuda a contextualitzar l’obra
Oriol Broggi és el director de Tots Ocells i ha aconseguit fer un muntatge on el ritme no decau en cap moment i on viatgem a múltiples espais: la biblioteca (preciós inici de l’obra), l’hospital, la casa vella de l’àvia i, fins i tot, el cafè.
Però, el que més em va agradar de la proposta, és posar els subtítols en l’idioma original. Encara que l’obra estigui traduïda al català per Cristina Genebat, a la pantalla veiem quin seria l’idioma real de cadascun dels personatges. Això ens ajuda a entendre millor la varietat lingüística, cultural i ètnica de cada personatge, així com els problemes i malentesos creats per les barreres de l’idioma.
A més a més, les escenes es poden veure en directe a l’escenari, però també projectades en directe a les pantalles que hi ha a la sala. Això li aporta un toc cinematogràfic a la proposta i ens permet que puguem gaudir al màxim dels gestos, les reaccions i les interpretacions mil·limetrades dels actors o actrius quan estan de lateral o d’esquena.
Tots Ocells és una obra mestra. Un d’aquells espectacles teatrals imprescindibles per tothom. I més ara que estem tornant a viure la brutalitat i la violència entre Israel i Palestina, aquesta obra es converteix en un cant a l’amor i a la humanitat. Siguem tots ocells amfibis i tinguem l’oportunitat de volar i nedar per tot el planeta!
- El que més m’ha agradat: El text d’en Mouawad que aconsegueix parlar d’un tema tan immens i general posant d’exemple a una família concreta. I amb un ritme trepidant que no et deixa ni respirar. És un mestre.
- El que menys m’ha agradat: Res. Em sembla una obra genial de l’inici al final. Imprescindible.
— COMPRAR ENTRADES —
