Després de fer gira per Espanya i abans de començar el circuit internacional, la bailaora gaditana Sara Baras estrena Vuela al Teatre Coliseum. Aquest nou espectacle, amb què Baras celebra el 25e aniversari de la creació de la seva companyia, ret homenatge al gran mestre de la guitarra Paco de Lucia que ens va deixar fa deu anys.
Vuela de Sara Baras, un espectacle inspirat en Paco de Lucía
El títol de l’obra s’inspira en les buleries de Volar de Paco de Lucía, inclòs en el disc “Cositas buenas” (2004) amb composicions originals del guitarrista. Per crear la música de Vuela, el director musical de la companyia Keko Baldomero s’ha inspirat en el repertori del guitarrista.
Estando muerto, yo vuelo
Sara Baras dirigeix, coreografia i fa el guió de les 15 peces de Vuela que, distribuïdes en quatre actes amb narrativa pròpia (fusta, mar, mort i volar) mantenen l’essència del més pur estil flamenc però amb tocs de modernitat que l’apropen a un públic més ampli i divers.
VOLAR: La única forma de huir sin correr, sólo dejarse llevar por la celebración y la alegría, una oportunidad que sólo la música, el baile y los sentimientos nos pueden brindar.
Sobrietat en formes i colors
Com altres muntatges de Baras, Vuela es caracteritza per la sobrietat en forma i colors, l’elegància de moviment i els ritmes de percussió. Com és d’esperar, no hi falten les guitarres, els timbals, les palmes, el cante, el “zapateao”, els mantons de Manila o les sabates de taló i tampoc les saetes, les seguidilles, les soleàs, les coples o les buleries. Fins i tot un violí que no és un instrument habitual del flamenc. En cap moment hi trobem a faltar els colors llampants ni els moviments exagerats d’altres èpoques. Això sí, el profund sentiment que caracteritza el flamenc es manté inalterable.
Però el que destaca per damunt de tot és l’excel·lent interpretació de Sara Baras, en alguna peça acompanyada per Daniel Saltares, i de tot el cos de ball (Chula García, Charo Pedraja, Cristina Aldon, Noelia Vilches, Marta de Troya i Carmen Bejarano) que omplen l’escenari de moviments rotunds, ondulants, vibrants i compassats.
Amb una estètica plena de contrastos i una acurada posada en escena amb efectius jocs de llum, a càrrec d’Oscar de los Reyes, en què predominen el clar-obscur, el blau i el vermell. Sobre un escenari fosc en què contrasten els 8 intèrprets i els elegants colors dels vestits dissenyats per Luis F. Dos Santos de les ballarines que es mouen dalt l’escenari en perfecta sincronia o els ventalls que s’usen com a complement.
Vuela de Sara Baras és un espectacle que no decep els amants del flamenc perquè ofereix allò que s’espera, molt en la línia dels espectacles anteriors. A més rememora la gran figura de Paco de Lucia que es representa a escena amb una cadira buida, símbol de la seva sentida absència.
No puc acabar la ressenya sense suggerir un canvi en l´hora d’inici de la funció per ajustar-lo a la tendència actual. Començar a les 20.30h en dia laborable és massa tard per aquells que – com jo i moltes altres persones – han de matinar.
- El que més m’ha agradat: l’equilibri entre tots els elements que integren l’espectacle: música, ball i posada en escena.
- El que menys m’ha agradat: l’horari i el retard de 15’ en l’inici de la funció de l’estrena.
