[usr 4 img=”03.png”]
La companyia Illuminati ens porta Quasi òpera al Teatre Gaudí. El programa diu textualment «‘Quasi Òpera’ neix amb la voluntat de fer passar una bona estona i reflexionar sobre els límits i les convencions de l’art i el cant.» I és exactament això!
Quasi òpera, un musical que comença amb òpera i acaba amb música rock
L’Ezequiel Casamada i en Miquel Cobos us faran riure mentre interpreten àries i cançons ben conegudes per tots. Com dos nens petits, es barallaran i jugaran mentre canten, acompanyats per un pianista (Daniel Garcia, Gregori Ferrer) que també entra en el joc… i sempre són dos contra un…
I allò que comença com un concert d’òpera acaba com un concert de música rock... però amb un rerefons operístic que li dona a les cançons un aire diferent. Un espectacle on no hi ha diàlegs (llevat de dues frases!)… tot és música i gest. Com si fos una pel·lícula muda, els dos intèrprets… tres, que també comptem al pianista, es fan entenedors en tot moment.
L’única part parlada és la presentació del representant dels Ateneus de Catalunya, que ens rep a l’entrada. Un personatge molt ben caracteritzat… un personatge molt característic que tots reconeixem a l’instant perquè tots hem conegut algú com ell.
Piano i després una bateria que apareix a trossos i dos cantants. Res més. I no cal res més. Bé, sí, cal un públic que vulgui entrar en el joc musical. L’Ezequiel Casamada, i en Miquel Cobos us convidaran a formar part de l’espectacle: deixeu-vos anar i participeu-hi. La música i l’humor són un bon lligam!
Només hi trobo a faltar una cosa: posats a fer participar al públic… i si deixen una part de pista perquè el públic balli? Hi ha cançons molt ballables, els cantants ho fan molt bé… El moment Jon Bon Jovi (sense cabell) és hilarant.
Quasi òpera, al Teatre Gaudí, no pretén res més que fer-nos passar una molt bona estona. I és el que aconsegueix. Quasi òpera és un muntatge per passar-ho molt bé, per gaudir de la música i per riure una bona estona. Un muntatge que us farà ballar damunt la cadira i que us farà sortir molt contents del teatre. De vegades, cal gaudir del teatre així, amb Quasi òpera, on només us volen passar una bona estona, i prou. I ho aconsegueixen.
- El millor de l’obra: els intèrprets i el seu joc. El muntatge pretén divertir-nos, i és el que fa.
- El pitjor de l’obra: el bombo de la bateria sona massa fort a estones i tapa les veus, i és una llàstima.
