El text de Mercè Rodoreda Quanta, quanta guerra arriba al Teatre Tantarantana en un muntatge excel·lent. L’Adrià Guinart té quinze anys i se sent tancat i oprimit a casa. Li sembla que, més enllà del que coneix, hi ha un món per viure i explorar… per això, quan un amic li proposa anar tots dos a la guerra, s’hi apunta i fuig de casa. Aquesta fugida el porta a trobar-se amb la guerra… però ell la viu d’una forma distorsionada. No hi veu la cruesa, ni la violència… tot és com un joc, com una aventura. Ni la gana ni la misèria el fan adonar-se del que, en realitat l’envolta.
La trobada amb Eva, una noia més gran que ell, li farà descobrir l’amor i el sexe. I l’aventura de l’Adrià encara agafa més volada… fins que, de sobte, la violència desfermada, la brutalitat, la crueltat… tot se li planta al davant, agafa l’Adrià i l’obliga a mirar. Aleshores l’Adrià veu allò que, fins ara, la passió per l’aventura li havia amagat. I la violència, la brutalitat i la crueltat l’amaren i el fan reaccionar… fins que torna a ser el nen de quinze anys que necessita ser a casa seva, amb la mare.
Quanta, quanta guerra al Tantarantana, un espectacle que és tot fluïdesa
En Biel Rossell i Biel Serena han creat un espectacle que és tot fluïdesa. La història de l’Adrià Guinart es va escolant de mica en mica davant nostre i se’ns fica a dins. Una fluïdesa que ve de la simbiosi perfecta entre l’adaptació del text i la creació sonora i musical. En aquest muntatge el text sense els sons i la música no s’entendrien… i els sons i la música, sense el text, tampoc. Són com les dues cares d’una moneda. Text, música i sons van lligats i es necessiten l’un a l’altre.
L’escenografia és breu: una taula amb portes que fa diferents funcions, uns cabassos, terra, aigua… I un fons de llençols cosits que faran de pantalla per fer ombres xineses. Una titella, on s’hi veu la mà dels Farrès Brothers, serà el tercer intèrpret en escena. No cal ningú més. Una escenografia breu on una poma és molt més que una poma, on les metàfores escèniques són poesia.
En Biel Rossell fa una interpretació estupenda de l’Adrià Guinart. En Biel Serena no només interpreta molt bé els seus personatges, a més, s’encarrega de la música i dels sons. Una creació pròpia sense la que aquest espectacle no tindria cap sentit.
Quanta, quanta guerra al Tantarantana és una adaptació molt ben feta de la novel·la de Mercè Rodoreda. Però també és un espectacle rodó on el so, la música i la interpretació creen un sol cos.
- El millor de l’obra: les interpretacions, l’adaptació del text i, sobretot, la creació sonora i musical. Un encert.
- El pitjor de l’obra: que només estarà dues setmanes en cartellera. Un muntatge així, ha de tornar.
