El musical Priscilla, Reina del Desierto ha aterrat al Tívoli. Què hi trobareu? Hi trobareu festa grossa! El musical Priscilla és una festa musical. Les cançons no s’aturen gairebé mai, amb balls i vestits multicolors. La música i el ball, plens d’alegria, s’encomanen a platea.
El musical Priscilla Reina del Desierto arriba a Barcelona en una gran festa
El text és minso. De fet, gairebé ni cal text. Perquè el que importa és el ball, la música, el color. El musical barreja la música pregravada amb música en directe. Dues llotges a banda i banda de l’escenari són la seu de l’orquestra, una orquestra petita, però una orquestra en directe. I això sempre és un luxe que s’agraeix.
Les cançons estan molt ben trobades i s’adapten molt bé al fil argumental. Els balls són espectaculars. Més de 40 ballarins en escena, amb coreografies diferents i adaptades a cada cançó, a cada moment. Un gran cos de ball que és una injecció d’energia.
I l’argument? Un home homosexual ha d’anar a conèixer el fill que va tenir fa nou anys. Per fer-ho, ha de creuar el desert d’Austràlia… i decideix que l’acompanyin dos amics seus, també homosexuals. El camí estarà ple de trobades, algunes amb entrebancs, altres amb alegries.
Però l’argument és només l’excusa per empalmar una cançó amb una altra, amb un ritme més que trepidant. Gairebé no tenim temps de pensar en el que acabem de veure que ja comença un altre ball, una altra cançó. Són tres hores de ritme intens. I el cos de ball i els cantants mantenen l’energia fins al final.
Grans veus i una escenografia espectacular
Les Tres Dives són una troballa que us enamorarà amb les seves veus i les seves interpretacions.
Priscilla també gaudeix d’una escenografia molt ben feta que ens porta un autocar a escena. Un autocar enorme amb tots els ets i uts. Al mig de l’escenari!
Les interpretacions són irregulars… Tot i això, cal destacar a Cristobal Garrido, en el paper de Bernadette, que ho broda. Elegant, educada, amb uns moviments molt estudiats… és un contrast amb la resta d’intèrprets.
Priscilla, Reina del Desierto al Tívoli, és un musical per passar una molt bona estona, per cantar des de la butaca, per picar de mans amb alegria… per cridar… per desfogar-nos. Els productors ens diuen que és el musical més espectacular i divertit. I ho és. Molt. No pretenen res més. El que prometen és el que ofereixen. Priscilla és un musical molt espectacular i molt, molt, molt divertit. Sortireu del teatre cantant i ballant.
- El millor de l’obra: les cançons, els balls i, especialment les Tres Dives, que canten de meravella.
- El pitjor de l’obra: el text. Un text que no s’ha sabut adaptar a la idiosincràsia de Catalunya. El personatge de Bernadette, sempre elegant, de vegades té unes converses que no lliguen amb el seu personatge. Hi ha un rerefons barroer, xaró, vulgar… que vol fer gràcia però no en fa gens ni mica.
— COMPRAR ENTRADES —
