La Conquesta del Pol Sud presenta Nadia, un espectacle de teatre documental que ens explica la fascinant, dura i esperançadora història de la Nadia Ghulam. Es tracta de la vida d’una dona afganesa que va haver d’adaptar-se a les diferents situacions de la vida per poder sobreviure en el seu país on les dones no poden ni treballar, ni estudiar, ni participar en la vida pública.
Nadia, un documental escènic que ens parla de la vida d’una dona a l’Afganistan
La Conquesta del Pol Sud és una companyia de documental escènic que, tal com el seu nom indica, ens convida a gaudir d’un documental al teatre. És a dir, a l’escenari veiem a persones reals amb una història real que volen compartir. I la seva història es presenta amb imatges de vídeos, amb entrevistes i amb tota una narració documental que, realment, impacta.
He de dir que soc bastant admiradora d’aquesta companyia i ja he assistit a altres espectacles que també em van fascinar, com és el cas de Guardianes del corazón de la tierra. Però en el cas de Nadia, crec que s’han superat. I aquesta superació és gràcies a la impressionant odissea que la protagonista viu, així com el carisma i les taules que té la Nadia sobre l’escenari. Ens emociona, ens commou i ens dona força i esperança.
La Nadia ens explica la seva història en primera persona
Ella és la que te la veu protagonista en tot moment. Ella és la narradora de la seva història i ho fa des d’un prisma valent i on el victimisme o el drama no existeix. És una supervivent i, com a tal, ens relata la seva història per intentar transmetre el seu missatge.
De ben petita, la Nadia va veure com el seu germà i els seus familiars masculins eren assassinats per part dels talibans. Ella i la seva mare ens van quedar soles en un món on les dones no tenien dret a treballar, ni a estudiar. I què va fer la Nadia? Disfressar-se de noi i fingir aquesta nova identitat durant, ni més ni menys, que deu anys.
Coneixem la seva història amb la seva veu, la seva experiència i la seva lògica. Entenem a la Nadia, li fem costat i empatitzem amb ella. És molt interessant conèixer aquesta història des d’una perspectiva directa i sense intermediaris. La Nadia parla de tot i sense pèls a la llengua, diu el que pensa, encara que no vol entrar en polèmiques polítiques.
Un espectacle que commou
Ara la Nadia viu a Barcelona. Va venir el 2006 de la mà d’una ONG, ja com a dona. Des de llavors, ha pogut estudiar i formar-se, recuperar la seva identitat i, amb unes forces renovades, emprendre una gran quantitat d’activitats relacionades amb la seva vida. Divulga la cultura afganesa i denuncia la situació de les dones al seu país; per fer-ho, ha escrit llibres, ha fet un documental televisiu i, ara, presenta aquesta peça de teatre documental.
La Nadia ens explica la seva història, una història fascinant, plena d’auto-superacions, de pors, de lluita i d’èxit. I ho fa amb un to carregat d’humilitat, de veritat, perquè és una història entre històries, una història que ha tingut veu, però que amaga una gran quantitat d’altres històries que no coneixem, però que existeixen i palpiten sota la capa de falsa realitat que ha construït la nostra societat.
- El que més m’ha agradat: La història de la Nadia em sembla impressionant, inspiradora, carregada de força i de vida.
- El que menys m’ha agradat: Res. Em sembla una proposta molt ben feta, dirigida i el format de documental escènic encaixa a la perfecció. Enhorabona 🙂
— COMPRAR ENTRADES —
