La Sala Fènix ha programat, només per tres dies, Mosca. Què és Mosca? Una mosca és un insecte que ens molesta, que hi és sempre, que no ens la podem treure de sobre. I Mosca és això: és un muntatge molt ben sobre l’assetjament escolar. Un assetjament que tots coneixem, que ens molesta, que hi és sempre, i que no els podem treure de sobre… perquè, d’una manera o d’una altra, ens afecta a tots i tots en som còmplices.
Mosca, un muntatge sobre l’assetjament escolar
Artika Cia, amb Fernanda Barrio, Rocío Salgado i Martín Maez, porten a escena un text de Gustavo del Río. Un text creat a partir de converses amb víctimes d’assetjament… i també amb famílies de víctimes d’assetjaments, d’assetjadors, de psicòlegs, docents, advocats, fiscals… és un text dur però no jutja. No tot és blanc i negre. Hi ha molts matisos, com en la vida real.
Fernanda Barrio, Rocío Salgado i Martín Maez ens interpreten a Pedro, un nen que pateix assetjament físic i psicològic. I el retrat que en fan és el que han tret de les entrevistes amb víctimes i experts en el tema. Un retrat molt ben dibuixat. Però no només ens porten en Pedro… també ens porten els seus pares, les mestres, els assetjadors, les famílies dels assetjadors… i l’entorn on viuen tots. Perquè, al final, tot compta. En Pedro pateix un assetjament que el porta a plantejar-se el suïcidi.
El muntatge acaba amb la carta real de Diego González, un nen d’onze anys que es va suïcidar a Madrid, víctima de l’assetjament escolar.
“Papá, mamá, estos 11 años que llevo con vosotros han sido muy buenos y nunca los olvidaré como nunca os olvidaré a vosotros.
Papá, tú me has enseñado a ser buena persona y a cumplir las promesas, además, has jugado muchísimo conmigo.
Mamá, tú me has cuidado muchísimo y me has llevado a muchos sitios. Los dos sois increíbles, pero juntos sois los mejores padres del mundo.
Tata, tú has aguantado muchas cosas por mí y por papá, te estoy muy agradecido y te quiero mucho. Abuelo, tú siempre has sido muy generoso conmigo y te has preocupado por mí.
Te quiero mucho. Lolo, tú me has ayudado mucho con mis deberes y me has tratado bien.
Te deseo suerte para que puedas ver a Eli. Os digo esto porque yo no aguanto ir al colegio y no hay otra manera para no ir.
Por favor, espero que algún día podáis odiarme un poquito menos. Os pido que no os separéis papá y mamá, solo viéndoos juntos y felices yo seré feliz.
Os echaré de menos y espero que un día podamos volver a vernos en el cielo. Bueno, me despido para siempre.
Firmado Diego. Ah, una cosa, espero que encuentres trabajo muy pronto Tata.”
Mosca, a la Sala Fènix, és un muntatge d’aquells que hauríem de veure’l tots: els escolars, docents, famílies, metges, advocats, fiscals, psicòlegs, psiquiatres, periodistes… tots. Perquè ens mostra una realitat molt dura que es viu cada dia. I perquè ens demostra que tots, sense excepció, som responsables de l’assetjament escolar. I no tenim perdó.
- El millor de l’obra: el text i les interpretacions.
- El pitjor de l’obra: que només serà tres dies a Barcelona i és un muntatge absolutament necessari