El teatre Aquitània ens porta M’esperaràs?, una comèdia d’embolics… gairebé un vodevil… on quatre personatges entren i surten, es compliquen la vida i ens fan passar una bona estona.
M’esperaràs?, una comèdia d’embolics a l’Aquitània Teatre
M’esperaràs és una comèdia amb diàlegs ràpids i molt picats que, a més, necessita uns actors que sàpiguen interpretar els silencis i els facin ben explícits. No és només allò que diuen, és també allò que sembla que diran, però no acaben de dir mai, allò que ens fan suposar… allò que no es diu però tots pensem.
En Jaume és un professor universitari, divorciat, sense massa èxit en la vida (ni personal ni professional). Un home anodí amb uns amics que són la seva antítesi: en Jaume i la Raquel, la parella feliç, amb una vida perfecta, plena d’èxits.
Però les coses no sempre són el que sembla que són. I en Ruben descobrirà que, potser, ni la seva vida és tan avorrida ni la dels seus amics tan interessant. En Ruben obrirà els ulls a una realitat que ni s’imaginava: tothom té secrets inconfessables. Ell… i els seus amics. La Pilar, la germana de la Raquel, serà el detonant que farà explotar tot allò en què creu en Ruben.
Un escenari que representa el pis del Ruben, amb una taula parada, preparada per al sopar que s’ha de celebrar; dues butaques que semblen modernes, però ja tenen uns anys, el terra ple de llibres… tot pintat de blanc sobre un fons negre. En aquest escenari, el que compta, són els actors i els seus diàlegs i l’escenografia no els tapa gens.
Bon text i bones interpretacions
El text de Carles Alberola, que ens presenta una vida plena de rutines, sense alts ni baixos… acaba agafant velocitat mentre els personatges treuen els draps bruts, o els amaguen quan els convé.
Pep Muñoz (Jaume), Carles Prats (Rubén), Diana Torné (Pilar) i Marta Tricuera (Raquel) interpreten molt bé els seus personatges. De seguida sabem qui és qui i quin peu calça. Però, a més, juguen molt bé amb els silencis, les pauses, les mirades, els gestos… i diuen molt més que paraules. Molt ben dirigits per Albert González que ha sabut jugar amb el text i els silencis còmplices, acusadors, covards, desafiants… un joc de silencis que complementa molt bé el text de Carles Alberola.
M’esperaràs? al Teatre Aquitània és una comèdia molt divertida que beu de les fonts del vodevil. Una comèdia on riureu tant amb els diàlegs com amb els silencis. On descobrireu que ningú no és perfecte, però que tots fem el que podem.
- El millor de l’obra: les interpretacions.
- El pitjor de l’obra: els castellanismes que s’infiltren en el text. Sembla que fer humor en català i només en català encara no és possible…
— COMPRAR ENTRADES —
