El Teatre del Raval ens porta Lyrica, un espectacle de teatre que és dins d’un espectacle televisiu. Lyrica ens parla de 5 noies que, durant la pandèmia, s’han tancat en una casa per competir entre elles musicalment. Una veu en off ens recorda que hi ha algú, en algun lloc, que controla els seus moviments i les seves vides. Una veu en off que ens recorda que allò que estem veient és un espectacle i que l’espectacle passa per davant de tot.
I així, veiem com les cinc noies es relacionen entre elles, amb les seves pors, les seves angoixes i les seves il·lusions… que no són sempre allò que s’espera d’elles en el programa. I també veiem com es relacionen amb l’exterior, a través d’una càmera. Que potser ara ens sembla extraordinari però, de fet, durant la pandèmia va ser el mitjà de comunicació més utilitzat.
Lyrica, una obra de teatre que inclou cançons pròpies i d’altres conegudes
Per explicar-nos la història, la dramatúrgia inclou cançons. Algunes, cançons compostes expressament per al muntatge, altres són cançons ja conegudes.
El muntatge s’articula en petites escenes que van destapant la realitat del reality show on viuen les noies. Petites peces que, juntes, creen un trencaclosques que ens dona la imatge del que realment és el que estan vivint i el que veiem.
La Berta Giraut i l’Oriol Guinart signen la dramatúrgia i la direcció de Lyrica. Un text que, a estones, queda esfilagarsat i costa de seguir… les escenes no són prou explicatives i el públic ha de fer un esforç per seguir l’argument en algun moment. El fet d’incloure cançons en anglès, sense subtitular, també és un entrebanc. Sobretot, perquè les cançons formen part de la història i són importants.
Les intèrprets -Anna Carulla, Carla Mir, Gemma Nicolás, Marina G. Serres i Marta Marín – fan una actuació molt fresca i molt natural, i canten molt bé. Veu en directe. Sense trampes.
El vestuari ens mostra l’evolució del reality show… des de la casa i els assajos, cap a la gala final. Una gala que no veiem i que no sabem ni sabrem com quedarà. Els complements de vestuari ens parlen de la personalitat de cada noia. De lluny, semblen totes iguals, de prop, són ben diferents.
Lyrica és un muntatge per veure talent jove emergent. Talent jove que agafa experiència damunt dels escenaris, que necessita del públic per poder avançar.
- El millor de l’obra: les cançons en directe. Les veus en directe sempre són un regal i un luxe que s’agraeix.
- El pitjor de l’obra: les actrius vocalitzen poc i, sovint, no s’entén bé el text. Cal que baixin una mica la velocitat de la dicció per poder seguir bé el text.
— COMPRAR ENTRADES —
