Q-Ars Teatre és una companyia que, cada cop que agafa un text, fa que el veiem amb ulls nous. Aquesta vegada, ens porta Llums, Llums, Llums, un text d’Evelyne de la Chenelière que s’ha inspirat en un text de Virginia Woolf, Al far, per explicar-nos la història des del punt de vista de dues dones.
Llums, llums, llums a la Beckett: un text inspirat en Al Far de Virgina Woolf
La senyora Ramsay, una mestressa de casa, que té vuit fills i sembla el paradigma de la dona ben casada, que compleix allò que s’espera d’ella en aquella societat, i és feliç mentre ho fa. La Lily Briscoe, una jove pintora que busca la seva manera d’expressar-se, que defuig els lligams que li imposa la societat, que lluita per tenir una vida plena per ella mateixa.
«La finestra. Present d’indicatiu»
Les dues dones, com onades que van i venen, s’emmirallen l’una a l’altra… de vegades senten que són molt a prop, de vegades, senten que són molt lluny… però les dues, com un far per a l’altra, es busquen, es troben, es defugen. El vestuari, molt neutre, fa que la veu, el cos, el gest i el moviment agafin molta importància.
«L’àpat. Futur perfet.»
Interpretacions molt delicades i una bona posada en escena
Anna Güell (Senyora Ramsay) i Tània Banús (Lily Brescoe), interpreten amb molta delicadesa els seus personatges. Amb molta delicadesa i molta tendresa. Transmeten molt bé el respecte i l’afecte que es tenen les dues dones i, alhora, la ràbia, l’enveja que també senten l’una per l’altra. Són personatges abstractes, plens de matisos, i les dues intèrprets saben portar-ho molt bé a escena.
L’escenografia és un reflex del món que haurà estat… del món que seria… un món on la casa familiar és només un record, on les parets cauen a trossos i la vegetació i la broma ho cobreixen tot. Només el far, lluny, projectat, sembla imposar-se damunt de tot. Immutable.
L’escenografia no seria tan impressionant sense el bon joc de llums i l’ambientació musical que acompanyen el muntatge.
«El far. Condicional.»
Lurdes Barba ha sabut connectar molt bé amb Q-Ars Teatre i, entre totes, han aconseguit fer un muntatge poètic que, gairebé, es pot tocar, es pot olorar, es pot degustar. És un muntatge on els dos personatges ens agafen des del començament i ens fan acompanyar-los durant tres actes. D’alguna manera, el públic entra dins l’obra. El públic és com un personatge més, un convidat que veu el que passa… i no hi pot fer res.
Llums, Llums, Llums a la Sala Beckett, és una oportunitat excel·lent per gaudir de la feina i el talent de Q-Ars Teatre i d’un text molt bonic.
- El millor de l’obra: la interpretació i el text.
- El pitjor de l’obra: les projeccions laterals, de vegades, queden desapercebudes… perquè el públic està pendent del que passa a escena.
— COMPRAR ENTRADES —
