Crítica: Les irresponsables, a La Villarroel

[usr 4 img=”03.png”]

Silvia Munt dirigeix Les irresponsables, una divertida comèdia que explora aquella part fosca que ens empeny a fer coses que mai hauríem pensat que érem capaços de fer. Què passa quan, deixant-nos portar d’un impuls, fem coses irresponsables? On són els límits?

La culpa t’allibera de fer-te responsable de les coses (Fabi)

Això és el que descobrirem en aquesta obra, escrita per Javier Daulte i traduïda al català per Cristina Genebat, que podeu veure ara a La Villarroel.

Les irresponsables: una escapada d’amigues que es complica …

La Núria (Nora Navas), la Fabi (Cristina Genebat) i la Lila (Marta Marco) han decidit passar el cap de setmana en una casa a les afores. La Lila està malament perquè el seu xicot l’ha deixat i les seves amigues intenten animar-la però les coses es compliquen …

Tres amigues amb personalitats diferents i ben definides que de vegades les confronta però que alhora es complementen. Tan humanes i imperfectes que no ens costa gens identificar-nos amb elles. Segurament la formació en psicoanàlisi de Daulte ha contribuït en la bona construcció dels personatges en què s’imbueixen les tres actrius per oferir-nos una convincent interpretació que us farà passar molt bona estona.

La Núria és centrada, pràctica i gens espontània. Incapaç de fer allò que desitja i un punt mancada d’amor. Formal fins i tot en la manera de vestir. La Fabi diu sempre el que pensa i actua sense donar-hi gaires voltes. Dit i fet. Sempre ha protegit la seva germana Lila a qui estima però que escanyaria s’hi pogués.

I no ens estranya perquè el personatge al voltant del qual gira l’obra, la Lila, és una fleuma en tots els sentits: autocompasiva, dependent, ploranera, neuròtica, poruga, etc. Marta Marco, Nora Navas i Cristina Genebat encerten de ple en la seva interpretació però el paper de la histriònica Lila llueix més perquè demana més registres.

Se’m posa bé fer la “xunga”. No em sento gens culpable (Lila)

Les irresponsables és una divertida comèdia per passar una bona estona

Els tocs d’humor són constants. Tant a través del text com en les situacions que es plantegen que, en un efecte de bola de neu, porten les tres amigues a una situació cada cop més complicada i inversemblant. En algun moment se’ns passa pel cap una certa similitud amb la pel·lícula de Ridley Scott  “Thelma i Louise” (1991) interpretada per unes jovenetes Susan Sarandon i Geena Davis però no patiu que el final no s’assembla.

La senzilla i funcional posada en escena situa l’acció a la sala d’estar de la casa de luxe d’uns amics de la Núria. No cal res més perquè el pes de l’obra recau en la interpretació de les tres actrius que es complementa amb la presència absent d’altres personatges amb qui parlen pel mòbil.

L’amic homosexual Adrià; l’exparella de la Lila, en Gus, i una altra de les seves amigues, la Vicky. Tots ells, com una mena de veu en off, contribueixen a matisar i ampliar la informació que té el públic de la situació.

Què estàs disposat a fer per un amic o amiga?

Malgrat les desavinences que afloren a causa d’uns fets que no puc explicar, Les irresponsables ens parla també del poder dels llaços d’amistat. De la manera com, malgrat no estar d’acord amb els actes i actituds del nostre cercle més proper, som capaços de ‘tancar files” i donar suport incondicional.

A semblança del lema dels tres mosqueters d’Alejandro Dumas “Tots per un i un per a tots” (en aquest cas, en versió femenina). Quina línia vermella estàs disposat a travessar per un bon amic o amiga?

Les irresponsables és una obra divertida, sense pretensions de reflexió profunda. Els girs lingüístics – que ens recorden l’origen argentí de l’autor tot i la traducció al català – algunes referències escatològiques i els canvis inesperats de guió fan riure el públic. En definitiva, una bona proposta per passar una excel·lent vetllada amb les amigues (amb els amics també, eh, que no vull ser sexista).

Permeteu-me un consell. Si a algunes de les vostres amigues la deixa el xicot i us proposen de marxar fora el cap de setmana per animar-la, quedeu-vos a casa. És el millor que podeu fer.

• El que més m’ha agradat: la sensació d’esperar a veure “quina en faran ara?”
• El que menys m’ha agradat: en algun moment tenim la sensació que a les amigues se’ls ha marxat una mica “la pinça”