L’Enterrador torna a Barcelona, a la Villarroel. Un muntatge que ens submergeix en la memòria històrica. L’enterrador és la història de Leoncio Badia i, també, d’altres republicans que van patir la repressió després de la guerra.
L’autor i director, Gerard Vázquez, en canvia els noms per fer la representació. Canviar els noms hi posa una mica de distància. Aquí, l’enterrador, és en Frederic… i aquest Frederic potser també va ser real, potser també va existir un Frederic a qui aquest monòleg, de forma indirecta, recupera en la Història.
L’enterrador és la història d’un represaliat de la guerra
L’enterrador és la història d’un represaliat de la guerra que va anar a demanar feina als vencedors. I els vencedors li van donar la feina que van trobar més humiliant. O això és el que ells creien. Li van donar la feina d’enterrador. Un mestre, un educador, una persona culta... un perdedor reconvertit en enterrador.
I aquest enterrador no només enterra en lloc visible els morts del bàndol vencedor, també té ordres d’enterrar els seus companys afusellats, després de judicis sumaríssims, en foses comunes, on mai ningú no els pugui trobar ni identificar. En Frederic agafa la feina per necessitat, perquè ha de sobreviure… i la converteix en un acte de dignitat. Aquest enterrador va identificar tots els companys morts i en va fer un registre.
Molts anys més tard, al cementiri de Paterna, gràcies a la seva feina de dignificació dels morts, es van poder trobar i identificar els cossos dels republicans enterrats allà. En Frederic (en Leonci Badia), al final, havia vençut.
I, enmig del monòleg, les trucades amb la mare… una mare que encara recorda el que va passar, perquè la seva mare se’n va encarregar de què no ho oblidés… una mare a qui la memòria ja li comença a jugar males passades. La memòria que hem de recuperar. La memòria que es perd.
Interpretació magistral de Pepe Zapata
El monòleg està interpretat de forma magistral per Pepe Zapata, que sap canviar de registre de forma fluïda, que ens parla a nosaltres, que parla als morts, al present i al passat. En Pepe Zapata li dona tota la dignitat del món al Frederic, al Leonci Badia, i a tots els que representa.
L’escenografia és molt senzilla, sembla que hi faltin coses, però ni hi falta res. L’ús dels elements de forma metafòrica està molt ben pensat. I, sobre tot, l’ús de les sabates… una troballa.
L’enterrador, a La Villarroel, és d’aquelles obres que s’han de veure. No només perquè el text i la interpretació són molt bons. També s’ha de veure perquè és la nostra història. I no l’hem d’oblidar.
- El millor de l’obra: el text, la interpretació de Pepe Zapata, l’escenografia.
- El pitjor de l’obra: està molt pocs dies en cartellera i és una obra que hauria de poder veure molta gent.
— COMPRAR ENTRADES —
