Consulta la cartellera teatral de Barcelona
[usr 4 img=”03.png”]
Sexe, porno, vida i mort. Aquestes són les quatre situacions que, unides sota el leit motive de la tecnologia actual, s’entrellacen en la comèdia satírica La vida pornogràfica, la qual es pot veure a la Sala Flyhard fins al 29 de novembre.
La vida pornogràfica ens presenta un text de Carles Mallol que és posat en escena sota la direcció de Gorka Lasaosa. Després de la seva exitosa estrena l’1 d’abril de 2021, la peça teatral retorna a la mateixa sala.
La vida pornogràfica, un dilema terriblement actual
Què passaria si uns pares decidissin gravar al seu fill tenint la seva primera relació sexual? El matrimoni format per la Míriam i en Lluís (interpretats pels brillants Patrícia Bargalló i Pepo Blasco) decideix iniciar un projecte pel seu fill un cop neix que els durà 18 anys de recopilació i gravació de totes les primeres experiències de l’Èric (interpretat pel jove Pablo Hernández que ens impressiona amb la seva actuació).
Però el dilema inicial amb el qual la parella es toparà serà si gravar la seva primera relació sexual. Decisió que desencadena un seguit de trasbalsos familiars i tensió in crescendo que traspassa l’escenari i es respira en l’ambient.
Sens dubte l’argument hiperbolitza el que podria ser una anècdota, la qual acaba recreant-se en la inversemblança. Perquè només amb l’exageració de la caricatura un es pot distanciar de la quotidianitat per criticar i analitzar els problemes de la societat actual, on en comptes de mirar amb els ulls, es mira a través la càmera del mòbil. I el resultat és una caricatura familiar grotesca i còmica on no falta l’humor negre.
Una obra per a reflexionar
La peça indaga en la moralitat, el dret a la llibertat i l’exhibició, o més aviat, la sobre exhibició pública. En definitiva, és una excel·lent reflexió sobre la vida contemporània que es “pornografica” en tant que s’exhibeix i es consumeix. Fins al punt en què un es qüestiona si viu el moment o grava el moment per la posteritat.
A més, en La vida pornogràfica hi apareixen latents molts altres subtemes que es desprenen de la reflexió inicial. Com poden ser les relacions intergeneracionals i intrafamiliars, la identitat que es crea a partir de les tecnologies, el caràcter paternalista que permet a l’individu trepitjar la llibertat íntima aliena, l’educació dels fills…
Ara bé, aquestes reflexions no són tractades amb profunditat. Seria realment interessant inserir més en aquests aspectes per extreure-li més suc i donar-li més forma al contingut. Ja que al final, és el públic qui extreu les seves pròpies conclusions dels diferents temes que s’aborden en 70 minuts de rèplica i contrarèplica constant.
La posada en escena, una combinació perfecta de tots els elements
El clàssic eros i tànatos, les pulsions de vida i mort, es desdobla en quatre situacions diferenciades que ordenen l’obra: sexe, porno, vida i mort. Una manera clara d’ordenar les seqüències teatrals per transmetre el missatge. Això sí, entrellaçades pel fil conductor que les uneix: les tecnologies i l’impacte que tenen en la societat actual.
Seguint aquest fil, la posada en escena no deixa res a desitjar. La vida pornogràfica compta amb un elenc que transmet química on cada gest i mirada és excel·lent, un guió entretingut i àgil, un escenari que maximitza l’espai d’actuació de manera funcional, un joc de llums i música òptim… el resultat no pot ser menys atractiu!
- El que més m’ha agradat: la trama i el to dels diàlegs tan quotidians i familiars. Sens dubte m’ha atrapat des d’un primer moment volent arribar al clímax de la història per veure què passava i com es tractava el conflicte.
- El que menys m’ha agradat: justament el com es tractava. Personalment esperava un tractament més realista del conflicte amb reaccions versemblants, ja que en un inici em va descol·locar l’ordinalitat amb la que els personatges s’acollien a un fet ni més ni menys que extraordinari.
