Crítica: La tardor no arriba mai – Teatre Aquitània 

Crítica: La tardor no arriba mai - Teatre Aquitània 

Cartellera teatre Barcelona

El Teatre Aquitània ha estrenat la nova obra de Lali Álvarez (autora i directora), «La tardor no arriba mai«, que està basada en la coneguda obra «Els Justos» (Les Justes) del francès Albert Camus; la hi podrem veure fins el 14 de juliol.

La tardor no arriba mai, una obra basada en Els justos» d’Albert Camus

Un grup d’activistes es troben en un pis per parlar i planejar les seves estratègies; cadascú té la seva vida independent, però en aquest lloc s’hi troben per un objectiu comú, amb uns principis, unes idees i una ètica que, veuran, que sí que varia en cada cas.

Estan cansades d’accions poc contundents i decideixen fer un cop més fort i, per aconseguir-ho, hauran d’emprendre el camí de la violència. I aquí és on s’han de plantejar fins on estan disposades a arribar. Elles són de les que no s’aturen i de les que arriben fins el final, però, tot s’hi val per defensar una causa que creuen que és justa? Quins són els límits, si és que n’hi ha?

Una temàtica actualitzada: l’ecologia

La trama s’actualitza i es reversiona en la peça de Lali Álvarez; es preocupa per una ecologia que no era tema candent en l’època de Camus; el francès ubicava el lector en la Revolució Russa de 1905 on un grup de revolucionaris volien atacar la tirania del Tsar. En l’obra d’Álvarez es fa evident l’empremta d’Albert Camus, tot i les necessàries actualitzacions, ja que, a diferència de Les Justes, aquí les accions dels joves es desenvolupen en un món que ha entrat en sequera i fam.

A «La tardor no arriba mai» es qüestiona l’ús de la violència per cridar l’atenció dels que tenen el poder, tot i que sigui amb molt poques esperances d’obtenir-ne resultats. Ens fa pensar en els moviments ecologistes actuals, que cada cop estan liderats per gent més jove.

Els personatges estan molt ben diferenciats i definits i les actuacions són molt versemblants; l’escenografia acompanya d’una forma molt natural i orgànica els canvis d’escena. És una obra fesca i dinàmica, tot i la profunditat i la complexitat de la temàtica, que arriba a provocar angoixa, en alguns moments.

Us recomanem «La tardor no arriba mai» perquè et fa pensar i gaudir al mateix temps i perquè està molt ben adaptada a les preocupacions del món en el qual vivim, partint de l’obra de Camus. Les actuacions són esplèndides!

COMPRAR ENTRADES

Laia Ruiz Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès. El meu perfil a Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *