La gavina d’Anton Txékhov torna a la nostra ciutat, aquest cop amb una adaptació de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique més modernitzada i adaptada als nostres temps, com si s’hagués escrit fa dos dies tot preservant l’essència de l’obra.
És tant l’èxit que té que ja s’ha prorrogat fins al 10 de novembre. El dia 24 d’octubre hi haurà un col·loqui postfunció moderat per Anna Guitart. Cal agrair al lliure que facin funcions d’accessibilitat i que tinguin servei de cangur per a infants de 3 a 12 anys. És una obra recomanada a partir de 15 anys.
Volant amb La gavina al Teatre Lliure
Tot i que l’estrena de La gavina el 1896 va ser un fracàs estrepitós i Txékhov va desaparèixer durant setmanes, en dos anys es convertiria en el primer gran èxit del Teatre d’Art de Moscou i fins al dia d’avui al Lliure de Montjuïc.
La gavina porta a l’escenari la vida tal com és, parla molt d’art i de la vulnerabilitat de l’artista, la por abismal al judici de l’altre, que ens fa sentir molt fràgils, i de la diferència generacional, on els joves aniran reemplaçant aquells que ara estan a dalt de tot brillant.
Txékhov explica molt bé les expectatives que tenim i el que la vida realment et presenta i com acaba sent. La gavina és un animal que vola lliure i en qualsevol moment algú li pot fer mal i, fins i tot, matar. És una obra per qüestionar-se la vida que fem. Es parla, òbviament, de l’amor, l’amor a la vida és quelcom que busquem, és una via per donar sentit a la nostra vida. Tothom s’enamora per patir?
El que és meravellós i pertorbador a la vegada és que no et dona solució a res, no existeix una síntesi final.
Què en podem esperar en aquesta adaptació?
En aquesta adaptació s’ha aconseguit fer una obra de teatre al complet, on cada element és important perquè surti rodona. Els deu intèrprets defineixen clarament el personatge, amb aquesta riquesa de personatges que té la gavina, tan diferents, on cadascun té el seu interessant món interior. Tot i que això ens deixa amb les ganes de saber-ne més.
Tècnicament, és espectacular, des del so dels grills a l’inici fins al final (alerta que ve un espòiler) quan un personatge s’acaba penjant en escena. El llac profund i immens per qüestionar-te aquesta vida que veus en el reflex dels miralls. Els canvis d’escenografia on actors, actrius i tècnics/ques treballen mà a mà, el primer canvi em va semblar màgia.
En definitiva, podria estar una estona explicant cada detall tècnic que me’n deixaria. La veritat és que dona gust veure que encara s’aposti pel teatre complet i és una llàstima que no totes les companyies en puguin gaudir perquè sortirien veritables obres d’art. Aneu a La gavina i veureu al que em refereixo: quedareu emmirallades.
- El que més m’ha agradat: el muntatge.
- El que menys m’ha agradat: quedar-me amb les ganes de saber-ne més.
