El passat dissabte 9 de novembre, La Bohème de Giacomo Puccini va captivar el públic del Palau de la Música en una representació que formava part d’una gira per Catalunya, organitzada per l’Orquestra Simfònica del Vallès i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.
Després de les seva gira a Sabadell, Tarragona, Cornellà de Llobregat, Vic, Figueres, Granollers, Viladecans i Manresa l’òpera va tornar a Barcelona en un muntatge que va submergir els espectadors en la història apassionant i tràgica de la joventut bohèmia a París.
100 anys de Puccini amb La Bohème
La Bohème és una de les òperes més conegudes de Puccini, estrenada el 1896 al Teatro Regio de Torí, a Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 10 d’abril de 1898. El text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en la novel·la Scènes de la vie de bohème d’Henri Murger, es basa en una trama que segueix les vides de joves artistes i la seva lluita per trobar l’amor, la felicitat i la supervivència a París, en un ambient ple de passió i dificultats.
En ella, els protagonistes, Rodolfo, un poeta, i Mimì, una jove costurera, viuen una història d’amor marcada per la malaltia de Mimì i les complicacions derivades de la seva condició social. A través de la història d’aquestes parelles, Puccini explora temes universals com l’amor, la pèrdua i la joventut efímera, amb una música profunda i emotiva que continua tocant els cors de les audiències més de cent anys després de la seva estrena.
Giacomo Puccini (1858-1924) —mort tot just fa 100 anys—, va ser un dels compositors més destacats de l’òpera italiana del segle XIX i principis del XX. Les seves obres, com La Bohème, Tosca i Madama Butterfly, estan marcades per una gran sensibilitat melòdica i una habilitat per captar les emocions humanes amb una intensitat única. La seva obra és considerada com un dels pilars de l’òpera moderna, destacant per la seva capacitat d’integrar l’emoció humana en una música accessible i potent.
Interpretacions vocals sublims
La soprano Berna Perles va interpretar el rol de Mimì amb una gran maduresa vocal, transmetent la fragilitat i la passió del seu personatge. La seva capacitat per interpretar les emocions més profundes va captivar el públic, especialment en els moments dramàtics més delicats, com la seva última escena amb Rodolfo.
Al seu costat, el tenor Kenneth Tarver, que va interpretar Rodolfo, va destacar per la seva expressió refinada i una veu que va dominar el matisos més delicats del personatge. Tarver, conegut per la seva especialització en el repertori de bel canto, va aconseguir transmetre amb gran força les contradiccions internes de Rodolfo, des de l’amor passional fins a la desesperació, establint una connexió immediata amb el públic.
Sabrina Gárdez va brillar en el rol de Musetta, amb una interpretació alegre i vibrant que va equilibrar perfectament la passió i el caràcter còmic del personatge. La seva veu i la seva presència escènica van aportar una gran frescor a l’obra. Milan Perišić va fer una gran actuació com Marcello, amb una veu contundent i plena d’expressivitat, que va contrastar amb la dolçor de Rodolfo, subratllant així les tensions entre els dos amics.
Utopia, joventut i universalitat
La Bohème és una obra que no deixa indiferent i que connecta profundament amb els ideals de joventut i la crua realitat de la vida. El director d’escena Pau Monterde reflexiona sobre aquest tema, destacant que “La Bohème parla de la utopia i dels ideals de joventut i de com aquests ideals topen amb la realitat de la vida”.
Monterde situa l’òpera en un context més contemporani, explicant que els personatges de Puccini representen, en cert sentit, la generació de joves que busquen fer realitat els seus desitjos, fins que, inevitablement, s’enfronten amb la mort de la seva pròpia joventut i dels seus somnis. Aquesta perspectiva no només fa referència a l’època de Puccini, sinó també a les revoltes estudiantils de finals dels anys seixanta, un moment de la història en què l’òpera es torna universal i atemporal.
“La mort de Mimì no és altra cosa que la mort de la pròpia joventut i dels seus ideals”, afegeix Monterde, deixant entreveure com els somnis i les lluites de la joventut sempre arriben a una cruïlla amb la realitat dura de la vida.
En resum, La Bohème al Palau de la Música va ser una vetllada de gran bellesa i emotivitat, amb una interpretació vocal que va deixar empremta en tots els assistents. La gira per Catalunya, que continuarà aquest mes de novembre per altres localitats, com Sant Cugat i Lleida, i és una oportunitat per gaudir d’una òpera que mai deixa de commoure.
- El que més m’ha agradat: La manera en què els cantants principals van transmetre les emocions dels seus personatges, especialment Kenneth Tarver, que va aconseguir captivar el públic amb la maduresa de la seva interpretació.
- El que menys m’ha agradat: Ha estat una llàstima que l’escenografia s’hagi vist escapçada per poder-la encabir a l’escenari del Palau de la Música. Aquesta limitació ha restat força a l’adaptació, ja que l’impacte visual de l’escenari original no s’ha pogut mostrar en tot el seu esplendor.
