La Agente Literaria és un muntatge àcid i molt corrosiu que podeu veure al Teatre Akademia. Un muntatge on, des d’un bon començament, hi ha alguna cosa que us posa en alerta, alguna cosa que us fa sospitar que hi ha gat amagat… que no sabeu què és, però ho noteu, ho respireu.
La Agente Literaria, una obra sobre les editores al món editorial
Maria Sandoval és una agent literària amb anys d’experiència. La seva agència gestiona grans autors entre el que hi ha un Premi Nobel, en Tomás Trenor, que està viatjant cap aquí per trobar-se amb el president del país. Una antiga treballadora seva, que ara també té una agència literària, la Victoria Borrell, es presenta al seu despatx per fer-li una oferta difícil de rebutjar.
Enmig de la conversa de les dues agents literàries, s’hi interposa, de tant en tant, la figura d’una Baronessa, que és propietària de l’edifici on Maria Sandoval hi té l’oficina. També s’interposa en la conversa el so, insistent i potent, de les campanes d’una església.
La conversa de les dues dones comença recordant els temps en què Victoria treballava per Maria. Un temps en què en Tomas Trenor no era un autor encara conegut i la Maria l’estava «polint», una feina que va fer amb tanta dedicació que, al final, en Tomás Trenor va rebre el Premi Nobel… però, pel camí, hi va quedar un rastre de víctimes: la Victoria, Berta (la dona de Tomás Trenor)… i també la Maria. De vegades, cal prioritzar.
La vida té cops amagats
La vida té cops amagats, i les dues dones…amb la Baronessa de rerefons, han de prendre decisions. La conversa que mantenen és molt educada, respectuosa… almenys aparentment… perquè una i l’altra es llancen dards enverinats, avaluen la contrincant, ataquen i es defensen. Davant dels nostres ulls, estan assegues en un sofà o comparteixen un whisky… en realitat, són dues lluitadores dins d’un ring, preparades per aguantar els atacs de l’altra, decidides a vèncer.
L’escenari ens situa al despatx de Maria Sandoval. Un despatx decorat amb mobles antics, de categoria, una butaca de disseny contemporani tipus Mies van der Rohe, un moble bar d’estil art-deco, i molts, moltíssim llibres que omplen un altell. La il·luminació, de color càlid, gens enlluernadora, fa que l’espai sigui acollidor i, al mateix temps, professional.
El vestuari ens mostra tres personatges diferents. Maria Sandoval, una dona que ja comença a ser gran, elegant però confortable, amb un vestuari sobri i un calçat còmode. Victoria Borrell duu un vestuari acolorit, brillant, ple de vida, que contrasta amb el negre de Maria Sandoval. La Baronessa duu una roba que es veu de qualitat, combinada amb unes sabatilles d’estar per casa. Ella és una dona que està per damunt del bé i del mal i no li importa el que en puguin dir, al capdavall «panxa plena, no fa pena.»
La agente literaria, al Teatre Akademia, és un muntatge amb molts cops amagats. Un muntatge que, des d’un bon principi ens mostra que tot és teatre i que tots porten una careta… alguns de forma permanent, altres no. Una comèdia molt agra amb un final BRILLANTÍSSIM.
- El millor de l’obra: el text i la direcció. I la selecció de mobles per al decoració: exquisida.
- El pitjor de l’obra: les actrius, a estones, diuen el text de forma tan natural que, amb prou feines, se sent des de les darreres files. Entenem la naturalitat, però és una llàstima que el públic no pugui gaudir de tot el text tota l’estona.
— COMPRAR ENTRADES —
