[usr 3 img=”03.png”]
Aquest Nadal torna un gran èxit de cartellera al Teatre Aquitània: Kràmpack. Es tracta del guió de Jordi Sànchez del qual va sorgir la idea de la sèrie catalana Plats Bruts, tot un mite dins la nostra cultura. Ara, podem tornar a gaudir d’aquesta divertida història en una adaptació dirigida per Pep Anton Gómez i interpretada per Àlex Ferré, Mikel Iglesias, Jaume Casals, Lídia Casanova.
Es tracta d’una obra divertida protagonitzada per personatges que ens recordaran moltíssim a en David i a en López i que ens situa a un pis de Barcelona.
Kràmpack, de Jordi Sànchez, torna al Aquitània
L’obra comença amb una mudança. Tres amics han decidit compartir un pis a Barcelona, un pis on hi ha un cadàver. Així de sorprenent comença aquesta obra que anirà soltant petites “bombetes” a mesura que va avançant. Perquè, desprès del cadàver, ve un altre conflicte: una quarta persona entrarà a escena per compartir pis amb els amics. Una persona que creuen que és prostituta i que, a més a més, és l’exparella d’en Pau.
Aquest és el plantejament inicial de Kràmpack, una obra que està repleta de sorpreses, de moments plens de comèdia i d’un embolic de sentiments i confusions que et farà riure en tot moment. Personatges que, a més a més, ens recorden molt als protagonistes de Plats Bruts i que, vulguis que no, tots els hi tenim bastant afecte. Per això, és una obra que és un encert segur per tots aquells fans de la mítica sèrie catalana de la qual ara podem veure la seva preqüela a aquest escenari teatral.
Alguns problemes al guió
El guió, però, té un petit problema: tot i que és divertidíssim i molt còmic, hi ha algunes vies obertes que no s’acaben de tancar. Per exemple, el cadàver inicial, de sobte, desapareix sense que tingui més importància a la trama. Igual que el fet que la noia sigui, o no, prostituta.
A més a més, hi ha temes que, avui dia, no es tractarien com es tracten en aquest guió i això fa que es vegi una mica desfasat: en la història amorosa d’en José Luis hi ha un pèl de racisme, igual que en la forma en com es presenta el personatge femení, carregat de clixés, un tractament bastant masclista i una figura desdibuixada que queda totalment en un segon pla en aquesta història d’homes.
Bones interpretacions, però molt semblants a Plats Bruts
Les interpretacions són molt bones. Els quatre defensen molt bé els seus papers i tenen una bona sintonia escènica. És evident qui és qui en aquest croquis teatral, però el personatge d’en Xavi és massa semblant al que feia en Joel Joan a Plats Bruts. Un Xavi que és massa en David i que, fins i tot, resulta estrany. La resta de personatges ens recorden lleugerament als mítics de la sèrie, però sense que semblin una còpia.
Kràmpack, una obra molt divertida i amb la que riureu
A banda d’això, el cert és que Kràmpack és una obra divertida, amb la que riuràs i que et farà sentir com a casa. Perquè aquests personatges ens són molt familiars, quasi com vells amics amb els quals ens retrobem una tarda. La història té un ritme que enganxa en tot moment, amb gags d’humor boníssims i amb escenes que et faran partir de riure.
- El que més em va agradar: El toc còmic que té l’obra en tot moment i que fa riure sense parar.
- El que menys: Hi ha parts del guió que s’haurien d’actualitzar perquè, actualment, estan desfassades.
