El TNC ens porta Hamlet 2.0, un monòleg més que esplèndid. Un monòleg que ho conjuga tot: un gran text, una interpretació excepcional d’Enric Cambray i una direcció experta de Sergi Belbel, que també n’és el dramaturg.
Hamlet 2.0, un monòleg on l’Enric Cambray ens mostra el seu talent
En aquest monòleg, l’Enric Cambray ens mostra el seu talent i la seva professionalitat, entomant un monòleg que es mou entre la tragèdia, la comèdia, el present, el passat, l’escenari, els espectadors… un monòleg molt àgil, molt ràpid que obliga al públic a parar atenció contínuament… no us podeu perdre cap paraula…
«Paraules, paraules, paraules.»
Hamlet 2.0 és un monòleg que permet a l’Enric Cambray interpretar Hamlet i, ja que hi és, uns quants personatges més. I ho fa amb mestria. Un monòleg que juga amb les paraules i ens fa sentit un «clic» al cap cada cop que hi trobem un d’aquests jocs de paraules.
«Paraules, paraules, paraules.»
Una lliçó de teatre de text
Un monòleg que és una lliçó de teatre de text, d’interpretació, de direcció. El text, ràpid i fluid, l’Enric Cambray el diu amb una dicció molt bona, que no es deixa cap «LL», cap vocal neutra, cap essa sonora… i projectant la veu quan el muntatge no li posa un micròfon a les mans. Una tècnica que permet que tothom, sigui on sigui, pugui seguir el text sense perdre’n una paraula.
Un text esplèndid, amb un llenguatge ric, ple de matisos
Un text de Sergi Belbel on contrasta un vocabulari variat, de vegades barroc, que recupera sinònims, adjectius i fa servir la llengua com una llengua de comunicació potent i intensa… i que, per contrast, de tant en tant, ens hi posa un «al tantu»… expressions que trenquen el preciosisme lingüístic i ens fan baixar a terra, per recordar-nos que tenim una llengua meravellosa… amb massa contaminacions del castellà.
El muntatge de Hamlet 2.0 juga amb l’escenari, l’espai del públic i, fins i tot, amb l’espai de darrere l’escenari. La il·luminació ens ajuda a moure’ns entre l’aquí i l’ara, el teatre d’abans i el d’avui, Hamlet… El micròfon dona diferents tons als diferents moments de narració, als personatges. I tot està fet amb precisió mil·limètrica.
Així, que «Senyor meu, bon senyor meu», us recomanem que no us perdeu aquest Hamlet.02, perquè hi gaudireu d’un text esplèndid, amb un llenguatge ric, ple de matisos, de dobles sentits, d’ironia, bon humor i també mala bava, hi trobareu homenatges merescuts a alguns referents teatrals… i també hi trobareu algunes crítiques (algunes subtils i d’altres no tant) al món del teatre… hi trobareu TEATRE.
I, per tot això i més que hi trobareu, heu d’anar a veure-ho. Hamlet 02 és un d’aquells muntatges que no us l’han d’explicar. S’assaboreix en directe cada moment, cada paraula, cada moviment escènic.
- El millor de tot: la interpretació d’Enric Cambray, el text excel·lent i la direcció de Sergi Belbel. El petit homenatge a la Núria Feliu, que s’agraeix profundament!
- El pitjor de tot: que, tot i que serà en escena fins al 6 de novembre… se’ns farà molt curt.
— COMPRAR ENTRADES —
