[usr 3,5 img=”03.png”]
La sala Àtic del Tarantana acull fins el 5 de juny ‘Goyo’ l’obra escrita per Alberto Ramos que va rebre el Premi Ciutat de Manacor 2020. La companyia Laiogurt, sota la direcció de Pep Garcia-Pascual, presenta un espectacle fresc i divertit, resultat de la residència artística de la temporada 2020-2021 al Teatre Tarantana.
Goyo, la història d’una metamorfosi
Què passaria si el teu germà o fill es convertís en un animal? Doncs així, ras i curt, el Goyo ha deixat de ser humà, com el protagonista de La metamorfosi. I què desencadena això en el si d’una família que no és feliç? Aquesta situació permet que surtin a la llum els clarobscurs de cadascun dels membres que es veuen obligats a entendre’s i a prendre decisions per continuar endavant. “El motor d’aquesta història és la infelicitat d’una família. És el que la fa avançar fins al fosc final”, Albert Ramos.
L’obra arrenca quan la germana, interpretada per Núria Florensa (Tonta, Nyotaimori) i que viu a 1.500 quilòmetres —amb un “marit lleig” al que sembla no estimar gaire—, apareix a casa per sorpresa per l’aniversari del Goyo i descobreix que ja no és com era.
La mare, l’actriu Sílvia Alabart a qui vam poder veure a Tinc 50 anys i soc dona, és professora d’autoescola i tampoc és mostra contenta amb la seva vida, especialment amb el seu marit, en Xavi Casan, qui recentment ha actuat a La Filla del Mar, un cuiner aturat des de fa anys, desmotivat i decebut amb la feina i la vida. Plegats hauran d’acceptar la nova situació i buscar noves maneres de relacionar-se.
Text atrevit i assajos en temps de covid
Comèdia àcida, diferent, un guió que no et deixa indiferent, que et fa pensar i que et manté en alerta des del començament fins al final. Si bé el ritme és bo i l’escenografia discreta —una taula amb quatre cadires i un sofà—, balla d’un costat a l’altra i va canviant en cada escena de manera innecessària. Si bé el text és atrevit, potser passa una mica de puntetes per les pròpies misèries de cada personatge, que podrien donar cadascun per capítol únic i personal.
Les actrius, que es van conèixer a l’escola Nancy Tuñón, i en Xavi Casan van començar a assajar el 2020 en plena pandèmia i amb mascareta. Han trigat més temps dels que voldrien en estrenar però, segons explica una de les protagonistes, estan “encantats de la vida, ha estat un procés molt maco i som un equip molt ben avingut”, diu la Sílvia Alabart que us convida a passar pel Tarantana fins el 5 de juny.
- El que més m’ha agradat: L’originalitat del text.
- El que menys m’ha agradat: Esperava potser un final diferent. Qüestió d’expectatives només.
