Hem anat a la sala Heartbreak hotel a veure Glengarry Glenn Ross, de David Mamet i adaptada i dirigida per Àlex Rigola.
Teníem ganes de visitar aquest nou espai de Barcelona, des de fa temps. La sala Heartbreak hotel, està ubicada en un antic magatzem dels anys cinquanta que després també va ser un taller mecànic. Així que arribem a la Plaça de l’Olivereta del barri de Sants i ens trobem amb aquest nou petit teatre de molta proximitat, que busca l’excel·lència actoral en el teatre de text i nova creació, en aquest entorn tan íntim i popular.
Quan hem entrat a la sala ens hem trobat amb els actors que xerraven còmodament al mig, ja que no hi ha una tarima, juntament amb el director, que ubicava una parella que havia comprat entrades per fa un mes, per error.
Glengarry Glen Ross, un text cru sobre la falta d’escrúpuls
I ha començat l’obra, Glengarry Glen Ross amb els actors dient-se pels noms reals i parlant directament amb el públic i hem vist que l’Àlex Rigola ha tornat a fer allò que ja feia, per exemple, a Hedda Gabler –on veiem també a Miranda Gas- que fa que tot sembli tan real i que els insults facin més mal i les floretes arribin més al cor, si és veritat que a Glengarry Glen Ross, de floretes, poquetes.
Estem davant d’un text cru, que ens parla del capitalisme, de la falta d’escrúpols i de l’ambició extrema, la pressió i la desesperació; els agents d’una empresa immobiliària competeixen per veure qui ven més durant una setmana i s’emporta un cotxe de gamma alta.
Una molt bona direcció per part de l’Àlex Rigola
La direcció de Rigola en aquesta peça és molt brutal; l’escenografia és pràcticament nul·la, els actors van vestits de carrer i sense maquillar, es diuen pel nom real, estan a un metre de l’espectador, tot és real i visceral, tot proper i fa mal: la sintonia entre els intèrprets i el públic és constant.
Els actors i les actrius fan una feina meravellosa, tots ells ens han fet gaudir del bon teatre i les interpretacions que et fan somriure quan ells somriuren i et fan arrugar el front quan pateixen o es violenten.
Ens ha encantat i no podem fer més que recomanar, ja no només l’obra (de la que queden ja ben poques entrades disponibles en totes les funcions que es faran fins al 17 de novembre) sinó també la sala, que aposta per aquesta qualitat i autenticitat. ANEU A LA HEARTBREAK HOTEL!
- El que més m’ha agradat: Tot: els actors, la direcció, la força que transmet l’obra. M’ha semblat excel·lent.
- El que menys: la falta d’escrúpols dels personatges, ho he passat malament.
