Marc de la Varga ha portat Em dic Josep a la Sala Flyhard, una sala amb «només 43 butaques». Un text difícil de posar en escena i, en canvi, ell ha fet fàcil el que és difícil. Perquè Em dic Josep no és una obra de teatre… en són unes quantes…
La història de Camil Clot, la història del Josep, el passat, el present, la història de Marc de la Varga mentre intenta escriure una història, els concerts en petit comitè, i la història dels actors mentre viuen el procés d’escriptura de la història… i totes aquestes històries es van trenant davant nostre. Imatge a imatge, diàleg a diàleg, es construeix una història plena de detalls, de drama, de riure’s i de complicitat amb el públic.
El dic Josep, una road movie a la Sala Flyhard
La tria dels actors que han d’interpretar els diferents personatges… i, fins i tot, a ells mateixos, és una gran tria. Mont Plans, Pau Vinyals i Daniel Higiénico broden els seus personatges. Veient-los en escena, és com si haguessin escrit la història pensant en ells.
La història de la recerca de Camil Clot Superstar és també la història de les persones que han patit, o pateixen, alguna malaltia mental. De com ho viuen, de com ho viu el seu entorn… i malgrat la duresa d’aquesta part de la història, Marc de la Varga ens ho explica amb tendresa. Sap dosificar el drama agre, l’humor, la tristesa, la felicitat…
I, per fer tot això, només cal un projector, unes cadires, una guitarra i tres actors en estat de gràcia.
Em dic Josep és un muntatge esplèndid que us farà passar una molt bona estona, se us farà curt i el gaudireu des del moment en què seieu a la vostra butaca fins al final de tot… el final, final de tot.
- El millor de tot: les interpretacions: Mont Plans, Pau Vinyals i Daniel Higiénico ho fan molt i molt bé. I, com sempre, triar en Pau Vinyals és sempre un encert, es miri com es miri.
- El pitjor de tot: el teatre només té 43 butaques (ho diu l’autor!) i aquest muntatge hauria de poder arribar a més gent… estaria bé que la tornin a programar aviat!
— COMPRAR ENTRADES —
