La Sala Gran del TNC acull fins al 17 de març “Els Watson”. Sí, la novel·la inacabada de Jane Austen pren vida a través de les paraules de Laura Wade després de dos segles. L’obra comença just des d’on Jane Austen l’havia deixada i té una durada de dues hores i quaranta minuts amb entreacte inclòs.
El dia 23 de febrer hi haurà una funció accessible amb audiodescripció, subtitulació al català, bucle magnètic, so amplificat individual i vista tàctil. El dia 24 de febrer la funció serà subtitulada en anglès.
El gran muntatge d’Els Watson al Teatre Nacional de Catalunya
El Watson, un espectacle on han treballat més de 16 persones durant el seu muntatge i amb 18 actors i actrius a l’escenari és impossible que ens deixi indiferents. La coordinació de moviments dins l’escenari amb tanta gent és complicada i es duu a terme molt polidament.
Les danses i el vestuari de l’època són esplèndids, en moments podies pensar que estaves veient els Bridgerton. L’escenografia dona joc a posar-te en diferents situacions, però sent el TNC podria haver donat una mica més.
Les actrius i actors, tot i estar fent teatre, tenen una gran naturalitat. Encara, que com espectadora ets conscient que tot està escrit prèviament, pactat i treballat, l’obra i les actuacions agafen un to de realisme (i surrealisme) sorprenent.
La història dels Watson
Els Watson és una comèdia explícitament filosòfica, segons el seu director Josep Maria Mestres, el qual la va llegir fa tres anys i se’n va enamorar completament, totalment comprensible. No se’n diu gaire i no seré jo qui trencarà aquest silenci.
Una obra que tracta de l’autodeterminació i feminisme, no deixa enrere els fonaments pels quals Jane Austen escrivia. És complicat acabar una obra que està a mitges, i més d’una autora com ella, però Laura Wade ens sorprèn amb les seves paraules, amb la seva filosofia i amb la seva sinceritat.
L’únic que us puc dir és que hi aneu amb la predisposició d’estar obertes a tot el que l’autora us proposa i entrar dins del món dels Watson i els seus patrons definits. Per què, igual que ens passa a nosaltres, fins a quin punt tenen la llibertat d’escollir?
- El que més m’ha agradat: el gir de l’obra i la naturalitat de totes les actrius i actors.
- El que menys: no se m’acut res.
— COMPRAR ENTRADES —
