Els Ossos de l’Irlandès ens presenta a tres amics, en Llorenç, en Xavi i l’Hèctor, que es troben en el magatzem del Xavi una nit de tempesta. Una tempesta que sembla la fi del món. En Llorenç els ha convocat, després de molts anys de no veure’s. Un cop tots tres ja són al cobert, en Llorenç, que ha arribat el darrer, xop fins al moll de l’os, explica que tenen un problema.
El passat, un passat de fa gairebé 20 anys, és a punt de sortir a la llum perquè la pluja ha creat un torrent que s’està enduent la terra d’un bosc… i allò que estava sota terra ja no serà un secret per a ningú més. Els tres amics han de decidir què fan. Han d’encarar-se amb el passat que han estat ignorant durant anys i han de veure què faran en el futur.
Els Ossos de l’Irlandès, una obra de Teatre Nu que ens parla sobre els secrets i l’amistat
Ivan Benet (Xavi), Norbert Martínez (Héctor) i Ernest Villegas (Llorenç) són els tres amics. El responsable de morosos al matí que, a la tarda, fabrica cervesa artesana. L’encarregat d’un magatzem casat amb la Sandra, un dels motius que va fer allunyar-se l’Héctor d’en Xavi. I l’home que no ha fet res de bo, el fracassat, l’home que fa llàstima a tothom, però a qui ningú no dona un cop de mà.
Tres amics que han viscut tota la vida al mateix poble, que han compartit escola, joventut, carrers… i que ara comparteixen un secret que fa gairebé 20 anys que és un secret i sembla que avui, que plou com si el cel s’hagués d’esfondrar, ha de sortir a la llum.
Interpretacions ben definides i diferenciades
Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas interpreten bé els seus personatges i donen, a cadascun, una personalitat diferent. Passen del distanciament a la proximitat gràcies a tot el temps compartit durant molts anys… i al secret que ara els ha saltat a la cara i els tenalla. El disseny de vestuari també ajuda a la construcció dels personatges.
L’espai és un magatzem, desendreçat, brut, mal construït que, fins i tot, dona la impressió d’estar ple de pols. Una escenografia molt ben aconseguida.
Un bon text i una acurada direcció
El text de Víctor Borràs Gasch està ben portat a escena per Xavi Ricart. El joc d’entrades i sortides, porta amunt i porta avall, ens recorda una mica a un vodevil. Les cerveses, que s’acumulen damunt tot l’escenari, també acaben formant part de la història… (sobre tot al final, de forma una mica previsible).
El primer acte, on s’explica tot el que va passar fa gairebé 20 anys i el que ara és a punt de sortir a la llum, és excessivament llarg. Els personatges entren en un bucle on les frases es repeteixen en un intent de donar interès a la història. Més curt, seria més eficient. El segon i el tercer actes són molt més fluids i àgils. El text va per feina i no s’encalla.
Tot i això, Els ossos de l’irlandès, al Teatre Akademia, és un bon muntatge que ens fa passar una bona estona. No només riem sinó que també ens fa reflexionar sobre els secrets que tots tenim. Tots tenim algun cadàver amagat a l’armari, o en un altre lloc. Què passaria si algun dia també plou tant que el secret deixi de ser-ho? Ho sabrem gestionar com en Xavi, l’Héctor i en Llorenç?
Els ossos de l’irlandès és una comèdia rural, que passa en un poble sense nom, amb camins sense asfaltar, rieres i boscos. Una comèdia negra i amarga. Amarga com la cervesa artesana del Xavi. Amarga i gustosa. Gaudiu-la.
- El millor de l’obra: la interpretació d’Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas.
- El pitjor de l’obra: el primer acte és massa llarg i pot arribar a fer desconnectar el públic d’allò que passa a escena. El segon i tercer actes són molt millors.
- Extra: en un text escrit en un català tan bonic, i tan bo… caldria corregir una sola paraula. No és «desquartitzar», és esquarterar.
— COMPRAR ENTRADES —
