[usr 4 img=”03.png”]
No discuteixis mai amb un idiota. Et farà baixar al seu nivell i allà et guanyarà per experiència.
Una frase que hauria d’haver recordat en Pere, abans de ficar-se a organitzar sopar amb idiotes, en col·laboració amb els seus amics, un passatemps que li sortirà car… perquè els idiotes el guanyaran per experiència.
El sopar dels idiotes, l’exitosa comèdia torna a Barcelona
A El sopar dels idiotes, en Pere ha convidat a en Quimet, un home que construeix maquetes amb mistos, per presentar-lo al seu sopar dels idiotes. Està convençut de tenir un guanyador.
La dona d’en Pere, la Cristina, se’n va, enfadada perquè no està d’acord amb aquesta mena de sopars. En Quimet arriba… i a partir d’aquest moment la vida del Pere queda completament trasbalsada perquè en Quimet no és el que en Pere defineix com un “idiota”, és un professional, una excel·lència en el tema.
I una nit que havia de fer que en Pere pogués riure a cor que vols del seu “idiota”, és una nit que li glaça el somriure. En una nit, en Quimet aconsegueix que en Pere acabi abandonat per la Cristina, la seva amant, el seu metge i, a sobre, també li faran una inspecció d’hisenda, sense cap mena de compassió.
Bones intrepretacions a El sopar dels idiotes
David Olivares (Pere) , Artur Busquets (Quimet), Anna Gras (Cristina), Toni González (Tito), Jordi Vidal Gómez (Enric Maria) i Ariana Bruguera (Olga) són els actors d’aquest muntatge hilarant, en què el pes de l’obra el porten David Olivares i Artur Busquets…
Però Paco Mir, en la seva direcció, ha fet que els secundaris siguin brillants. La seva direcció fa que tant els dos protagonistes com els secundaris estiguin molt bé en escena i que els secundaris funcionin com un cor grec que, encara que no diguin res, hi són i hi són perquè té sentit que hi siguin, no hi són només per omplir l’escenari.
La música, que ens recorda les comèdies dels anys 50, amb un punt de jazz, està molt ben lligada amb la decoració de la sala del Pere.
La caracterització dels personatges, especialment la d’en Quimet, és molt bona. Veient cada personatge podem identificar-lo fins i tot, abans que obri la boca.
El sopar dels idiotes, al Borràs, és una comèdia esbojarrada que ens escup a la cara tots els prejudicis que tenim sobre els altres… i, al mateix temps, fa que riguem amb grans riallades del que veiem en escena, mentre ens hem d’aguantar les ganes de pujar-hi i aturar-ho tot, perquè riem molt però també ens posem molt, molt, molt nerviosos.
- El millor de l’obra: els actors i la direcció d’actors.
- El pitjor de l’obra: la manca de rodatge. Era el dia de l’estrena i tot i que el muntatge era fluid, li faltava un punt de soltesa… que els actors l’acabaran agafant en quatre dies.
