El collar de la Reina, al teatre Akademia, és una «comedieta», és «divertida», tal com ens diuen els seus intèrprets només començar. I sí, és una comèdia i és divertida. Però és alguna cosa més: és el relat, en clau d’humor, de l’estafa que va patir el Cardenal de Rohan, just abans que esclatés la Revolució Francesa. «Ens haurem de vendre fins als culottes… serem uns sans-culotte!»
El collar de la Reina, una obra de teatre còmica i històrica
La història que veiem a escena ens narra aquesta estafa que la Comtessa de la Motte va ordir contra el Cardenal de Rohan. Jeanne de la Motte era una aristòcrata arruïnada que va veure, en l’ambició del cardenal per arribar a ser Primer Ministre, una eina per recuperar la seva fortuna i el seu prestigi. En moments de desesperació, tot s’hi val. En moments convulsos, és quan es dona l’oportunitat. I Jeanne de la Motte ho va saber captar.
«Lluís XVI deu estar ben sonat, si tenint el país endeutat, s’entesta en ajudar a aquells que volen abolir la monarquia.»
En un escenari buit, els dos joiers artesans ens presenten la peça, un collar que no poden cobrar perquè el rei Lluís XV, perquè mor poc abans que el collar estigui acabat. Sense comprador, els dos joiers han de fer mans i mànigues per recuperar la seva fortuna… a partir d’aquí, comencen un seguit de petites escenes, que són com peces d’un trencaclosques. Peces que anem unint fins a tenir una imatge completa del que va passar.
«En aquests temps que corren ningú no es pot permetre una joia com aquesta… només l’Estrangera… i si adquirís un collar així, el poble se li tiraria al damunt.»
Molt bones interpretacions d’Arnau Puig i Marta Pérez
Arnau Puig i Marta Pérez interpreten tots els personatges d’aquesta història rocambolesca… que sembla ben bé increïble, però que és certa.
Un vestuari ben dissenyat, de Maria Albadelejo, els permet canviar de personatge en qüestió de segons, un fregolisme simplificat, però molt efectiu que fa que els personatges puguin anar apareixent de forma molt ràpida, però sempre ben identificats.
Arnau Puig i Marta Pérez interpreten molt bé els diferents personatges. No és només el vestuari, és la veu, el posat, l’actitud, el gest. I els fan creïbles i, alhora, molt divertits. Són personatges ben versemblants dins d’una història que sembla inversemblant, però que és real.
«Mi hermano no me ha podido acompañar por un tema de… física cuántica…»
Enric Romaní ha dissenyat una escenografia molt efectiva amb pocs elements (es nota la mà de l’arquitecte): uns finestrals a banda i banda de l’escenari i una plataforma rotatòria amb portes que ajuda en el joc de fet i amagar dels personatges… i que, a més, ens deixa entrellucar, de tant en tant, com es canvien rere l’escenari. Un joc escènic que s’afegeix al joc de la història.
Per saber on som, una projecció ens situa en el lloc i en la data… i així podem seguir el fil cronològic dels fets. Inversemblants, però reals.
«Demà ja no se’n recordarà ningú… hi haurà un altre escàndol… i passa demà un nou sidral…!
Un text divertit, com un trencadís d’escenes
El text d’El collar de la Reina, d’Arnau Puig i Ricard Farré, permet seguir la història convertida en un trencadís d’escenes, sense perdre el fil. En el text hi apareixen els personatges més significatius i reals que van protagonitzar la història: Jeanne de la Motte, el Cardenal de Rohan, la Reina Maria Antonieta Cagliostro, Nicole Leguay, Réteau de Villette…
Un text que aprofita la història prèvia a la Revolució Francesa com a mirall del nostre món, amb indirectes… i també directes… a la nostra actualitat. La història es repeteix, d’una manera o una altra, i en aquest text no es deixen gairebé res ni a ningú.
«… que són un gremi molt unit, aquests dels carruatges per hores!»
La direcció de Adrià Aubert Blanch i Carla Coll, a més, afegeix moments en què la quarta paret, més que trencada, queda transparent. El públic hi som i no hi som alhora.
El collar de la Reina, al Teatre Akademia, és una comèdia històrica. Perquè allò que explica és real, però la presentació és plena d’humor, plena d’ironia, plena de sarcasme. Una història que fa que el públic també participi del muntatge. Una comèdia que és un joc teatral. Una comèdia per passar una molt bona estona gaudint de bon teatre.
- El millor de l’obra: la interpretació de Marta Pérez i Arnau Puig. Una marató en escena amb un nivell altíssim durant tota l’obra.
- El pitjor de l’obra: de vegades, en ser només dos actors per a tants personatges, el ritme decau (entre canvi i canvi de vestuari)… però és un tema esporàdic que millorarà amb les representacions.
— COMPRAR ENTRADES —
