La Sala Fènix torna a presentar, només per dues setmanes, El Bufón del Rey Lear. És un espectacle… no, una obra… no, un show… no, una proposta? Una proposta de Felipe Cabezas, que n’és l’intèrpret, autor i director. I ho broda.
El Bufón del Rey Lear, tot un espectacle que torna a Barcelona
El Bufón del Rey Lear és un espectacle… no, una obra… no, un show… no, una proposta, una proposta que ens explica, de forma resumida, la història del Rei Lear i les seves filles, Cordèlia, Goneril i Regan… vistos a través dels ulls del Bufó del Rei. Un Bufó que fa bé la seva feina: és la consciència del rei i dels que l’envolten, l’ull crític que ho veu tot des de la distància, l’observador que pot comentar el que passa des de l’objectivitat.
I aquest Bufó no només ens comenta la història de Lear… aprofita aquesta tragèdia de Shakespeare per cantar-nos veritats de la nostra actualitat, per fer comentaris plens de sarcasme que fan que la política, la societat i el món de la cultura d’avui ens bufetegin sense compassió.
«Lo siento mucho, no volverá a suceder.»
I, amb aquestes paraules màgiques, tot queda solucionat. Perquè el públic ens empassem que allò que tenim al davant és un espectacle… no, una obra… no, un show… no, una proposta… una proposta que ens fa oblidar, per una estona, que el món que ens retrata és ben real i que ens el trobarem quan sortim a fora. Una proposta que ens dona eines per ser més crítics, com ho és el Bufó.
Felipe Cabezas: una lliçó de teatre
En Felipe Cabezas, a més, ens fa una lliçó de teatre on barreja comèdia, tragèdia, commedia dell’arte, màscares (precioses!), mim… en una interpretació magistral que es pot gaudir a la Sala Fènix, en un escenari petit que permet al públic estar up a up amb el Bufó, i que també lluiria en escenaris més grans.
Un espectacle… no, una obra… no, un show… no, una proposta, una proposta que es mou entre la tragèdia de Lear, la tragèdia de l’intèrpret, la tragèdia d’una societat que no acaba d’aconseguir allò per què lluita («ni un pas enrere»), la tragèdia del món de la cultura i del teatre que és sagnant i cruel. Tant o més que la tragèdia del Rei Lear.
El muntatge passa de la història de Lear al món actual, trenca la quarta paret, interactua amb el públic, fa que aparegui un ordinador enmig d’una obra de Shakespeare… i en cap moment no ens grinyola res. Tot flueix amb molta naturalitat.
Felipe Cabezas ha creat un text que converteix el Bufó del Rei Lear en el protagonista de la història i ell mateix dirigeix i interpreta l’espectacle… no, l’obra… no, el show… no, la proposta… això, la proposta amb mestria.
El Bufón del Rey Lear és una proposta que ha tornat a la Sala Fènix, només per dues setmanes. És una proposta excepcional amb una interpretació que és una lliçó de teatre en tots els sentits. Imprescindible.
- El millor de l’obra: Felipe Cabezas, la seva interpretació és excepcional. Una LLIÇÓ de TEATRE, en majúscules, negreta i subratllat.
- El pitjor de l’obra: que només hi serà dues setmanes i que no hi haurà altres teatres més grans que li donin l’oportunitat de canviar d’escenari. Ells s’ho perden.
— COMPRAR ENTRADES —
