Ànima és un musical en gran format que arriba al TNC per recordar-nos que només els desitjos i les passions completes són les que tenen el potencial de fer-nos feliços. Es tracta d’una obra en la qual podràs gaudir del teatre, la dansa i la música en directe, mentre et submergeixes en el món feminista de l’animació cinematogràfica dels anys 30 als Estats Units.
Des d’Espectáculos BCN, hem anat a veure Ànima i t’expliquem què ens ha semblat perquè tinguis una idea, abans de comprar-te les entrades.
Ànima, l’aparició de les dones al sector cinematogràfic
Ànima és un musical que parla de la llibertat creativa de les dones la dècada dels anys 30 als Estats Units. Tota l’obra passa als estudis del famós cinematògraf Walter (clarament una referència a Walt Disney), mentre estan creant el primer llargmetratge d’animació que es projectarà en les grans pantalles: La Blancaneu.
La protagonista de la nostra història és la Greta, una noia que s’ha passat la vida dibuixant a casa seva i que decideix abandonar la seva vida per perseguir el seu somni de ser animadora a uns estudis professionals. El problema amb el qual es troba és que, els únics llocs en els quals es permet treballar a les dones són el departament de pintura (calcant i posant color als dibuixos dels homes), com a secretaria o posant la veu als personatges femenins.
Però ella no es dona per vençuda i, junt amb un grup de dones que li donen suport, creen una estratagema perquè els seus dibuixos surtin a la llum i formin part de la pel·lícula de La Blancaneu.
La partitura i el llibret de l’obra han sortit de la ment creativa d’artistes joves, liderats per Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Gara Roda, amb la intenció de crear un musical de gran format en català.
Propostes artístiques molt ben cuidades
Des que l’espectador entra a la sala, es troba amb el teló aixecat i un escenari on primen els fulls blancs repartits per tota la sala. Un cop comença el musical, podràs gaudir de música en directe a mans d’una orquestra excel·lent que et farà emocionar amb tot el que succeeix sobre l’escenari.
L’escenografia és molt completa i cada un dels espais ha estat dissenyat fins a l’últim detall. Les estructures es mouen amb els actors i creen dinamisme a l’escena, de manera que els canvis d’ubicacions estan inclosos en l’actuació, sense necessitat d’aturar la representació.
Tots els actors fan autèntiques filigranes amb la seva veu a l’hora de cantar i els ballarins fan una demostració dels estils de ball més famosos en els anys 30 a Nord-amèrica.
Una història que podria haver anat molt més enllà
Trobo que el tema escollit és molt poderós: els primers passos de les dones en la indústria de l’animació cinematogràfica dels Estats Units. Tanmateix, la força de les dones queda reduïda i no existeix una lluita poderosa feminista per part d’aquest sector tan creatiu de la societat.
Hi ha massa coses a explicar i sobre les que parlar, però, en canvi, l’argument es pot fer repetitiu en alguns moments. L’obra dura 3 hores (amb entreacte inclòs) i es podria haver resolt en 2 hores. Per altra banda, són pocs els moments en els quals desconnectes de la història, ja que la màgia de cadascun dels personatges et manté constantment atenta.
En definitiva, Ànima és una bona obra per gaudir de les arts escèniques i plàstiques en tota la seva esplendor, encara que no hagin aconseguit emocionar a les dones del públic amb una revolució simbòlica.
- El millor de l’obra: El muntatge a gran escala, la veu dels cantants i la professionalitat dels ballarins.
- El pitjor de l’obra: Que no s’hagin atrevit a explicar una lluita més forta per part de les dones en contra de la situació injusta que vivien les artistes als anys trenta.
