La Perla29 ha portat a escena Coralina, la serventa amorosa, un text de Goldoni. Una comèdia eixelebrada, ràpida i alegre que no pretén res més que fer-nos passar una bona estona gaudint de teatre del bo. Coralina ajuda en Florindo, el fill del seu amo, perquè l’han fet fora de casa després que l’amo s’hagi casat amb una dona avariciosa que s’ho vol quedar tot. Coralina farà tot el possible perquè la situació es redreci.
Coralina de Goldoni torna a la Biblioteca de Catalunya
A la primera escena, Goldoni ja ens explica la situació. Ja sabem com estan les coses, ja intuïm … o sabem, com acabarà tot. El que no sabem és què farà la Coralina per arribar-hi. Goldoni juga sobre segur.
Mireia Aixalà, Joan Arqué Solà, Xavier Boada, Rosa Gamiz, Clara de Ramon, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ireneu Tranis, Ramon Vila, Jaume Viñas, dirigits per Oriol Broggi (que fa el paper de notari, quan escau), converteixen l’escenari en una ciutat italiana, plena d’embolics, d’anades i vingudes, d’entrades i sortides, i de jocs de paraules, enganys i mitges veritats… que ens porten des de l’escena primera, on ja sabem com estan les coses… al final de l’obra, on comprovem que el final de l’obra és justament aquell que ja ens havíem imaginat…. però que el farcit ens ha deixat ben sorpresos i divertits.
La Mireia Aixalà fa un treball magnífic i ens mostra que és una gran actriu. Però també ens agrada la Rosa Gámiz, la madrastra més tòpica dels contes i les comèdies. En Xavier Boada, caracteritzat de vell xaruc, fins i tot ens posa nerviosos quan veiem la seva lentitud exagerada, els seus embarbussaments, el seu quequeig, els seus dubtes…
La Perla29 ha creat un decorat amb palets, unes cortines i unes quantes cadires per recrear els diferents escenaris de l’obra. Els actors són els que entren i treuen l’atrezzo segons convingui. En aquesta ocasió, a més, han aprofitat dues de les finestres de la Biblioteca de Catalunya perquè formin part del decorat. Veient el decorat, si no sabéssim de quin muntatge es tracta, podríem afirmar que és de La Perla 29, perquè té la seva signatura.
El text és divertit i àgil. Goldoni no falla mai. Les seves comèdies són un «divertimento». El públic s’ho ha de passar bé. I entre el text i els intèrprets, l’objectiu està ben aconseguit.
Però ens hauria agradat que el text fos completament en català. Les bromes entre criats són en castellà… com si en català no es poguessin fer bromes, com si el català fos la llengua de les classes benestants i els criats parlessin castellà. Aquesta diglòssia fa mal a les orelles.
Coralina, a la Biblioteca de Catalunya, és un bon muntatge per passar una molt bona estona, riure, oblidar el món i, sobretot, sortir molt, molt, molt, molt content del teatre.
- El millor de tot: Mireia Aixalà, Rosa Gámiz, Xavier Boada. Coralina, Beatriu i Ottavio. Un trio de traca.
- El pitjor de l’obra: l’ús de castellà que marca classes socials. En català també es pot fer humor i es poden fer bromes (com han demostrat tants i tants autors i intèrprets). El catanyol. La traducció al català és força bona, però hi ha interferències de «catanyol»… donar el pèsam??? No. En català, donem el condol.
