El Festival OUI ha inaugurat l’edició d’enguany amb Ceux qui se sont evaporés, un text de Rebecca Déraspe. Un text que, d’entrada, no dona pistes sobre el tema que tractarà… però que, de mica en mica, com qui entra en una història de misteri, ens va donant pistes. Per què hi ha gent que decideix, voluntàriament, desaparèixer? «Al Japó, cada any, desapareixen 100,000 persones».
Ceux qui se sont evaporés inaugura el Festival OUI de Teatre Francès a Barcelona
De mica en mica, coneixem la història d’Emma. Una dona com tantes altres. Amb una vida com moltes altres. Ens explica la seva història, des que era petita, fins a l’edat adulta. Emma, una vida normal, en un entorn normal, sense alts ni baixos, sense crisis, sense moviment. Una vida tranquil·la i, fins i tot, anodina.
«Ho fet tot tal com s’havia de fer. El cicle de la vida.»
Però, de mica en mica, Emma ens fa arribar la seva angoixa. Tot és perfecte. Tot està bé… i, en canvi, ella no sent que ella estigui bé, que encaixi, que tingui un lloc en aquest món. I aquest món no li dona cap sortida. Cap ni una… llevat de desaparéixer.
Un muntatge que dona veu a tots els que han envoltat Emma: els pares, el company, els amics, els companys de feina… tothom hi té la seva a dir. Tothom hi posa el seu gra de sorra en la història de l’Emma. Però és quan sentim la veu veritable de l’Emma que podem arribar a entendre el que ella sent. La resta, són visions des de fora. O des del futur, en la veu de la seva filla, que es queda sense mare als 5 anys i ha hagut de viure amb una mare absent, una mare fantasma… i ha hagut d’aprendre a viure en una família reconstruïda on sempre hi és present l’ombra d’Emma, la mare que un dia va desaparéixer.
Els diferents personatges estan interpretats per Elisabeth Ventura, Chloé Ploton, Anne Coutureau, Laurent d’Olce, Olivier Martial, Camille de Sablet, Benjamin Penamaria. En escena es mouen com un estol d’ocells de presa al voltant d’Emma.
L’escenografia, breu i eficient, juga amb uns focus que els intèrprets mouen per enfocar un o un altre costat de l’escenari… una escena… un monòleg… Una escenografia que permet crear espais i llocs íntims en un escenari gran.
Ceux qui se sont evaporés és l’obra inaugural del Festival OUI 2024. Un muntatge dur i colpidor que, alhora, ens fa sentir tendresa pels personatges que volten per l’escenari. El text de Rebecca Déraspe està molt ben dirigit per Fabian Chappuis, que ha eliminat tots els elements superflus d’un muntatge tradicional per donar força a la paraula i al sentiment.
Ceux qui se sont evaporés és una excel·lent presentació del Festival OUI d’enguany.
- El millor: la interpretació i la posada en escena.
- El pitjor: hi ha un mal disseny d’il·luminació, que impedeix gaudir com cal del muntatge.
— COMPRAR ENTRADES —
