Carmen de Bizet s’ha representat al Centre L’Amistat de Premià de Mar. Una òpera que ha baixat dels grans escenaris per anar a un poble del Maresme i hi ha exhaurit les entrades en les dues representacions que s’hi han fet.
Una versió de Carmen de Bizet arriba a Premià de Mar
I què té aquesta Carmen? Doncs, per començar, una orquestra de cambra, l’Orquestra de Cambra de l’Amistat, dirigida per Josep Miquel Mindán, que ha tocat en directe tota l’òpera. No és el so d’una orquestra simfònica, però ha acompanyat a la perfecció tot el muntatge. Música en directe. Un luxe que s’agraeix i que moltes produccions amb molt més pressupost s’estalvien, fent el garrepa, amb música pre-gravada. L’Orquesta de Cambra de l’Amistat demostra que es pot fer música en directe sempre… Que alguns musicals de gran format no tinguin música en directe, és un insult als seus espectadors. El Centre l’Amistat els ha passat la mà per la cara a tots.
També té un cor, completament amateur, dirigit per Jordi Lalanza, que omple l’escenari amb veus molt ben conjuntades mentre interpreta els actes de l’òpera.
En els papers principals, Anaïs Masllorens (Carmen), Facundo Muñoz (Don José), Joan García Gomà (Escamillo), Ana Puche (Micaela), Laura Coll (Frasquita), Inés Moraleda (Mercedes), Jordi Casanova (Remendado), Joan Sebastià Colomer (Dancaire) i Xavier Fernández (Zúñiga).
Una producció tan petita no es pot permetre el luxe de tenir un ballet amb molts ballarins i ballarines… però Olga Ponce ha omplert tots els espais tota sola. Impressionant la seva entrada com la Parca, negra i digna.
L’escenografia, tota en blanc i negre, ens mostra unes banderilles molt altes que els cantaires i actors van movent per recrear espais: la plaça de Sevilla, la taverna, el bosc, la plaça de braus… El disseny de vestuari segueix la línia de color i tots van vestits en blanc, negre i tons de gris.
Carmen, al Centre l’Amistat de Premià de Mar, és un muntatge molt digne, molt ben fet, que permet que l’òpera arribi a moltíssima gent que, si no fos per muntatges com aquest, no hi tindria accés. Potser, d’aquí a uns anys, aquests cantants que avui ens han explicat la història de Carmen, estiguin en un dels grans escenaris i, a platea, hi hagi algú que va descobrir l’òpera a Premià de Mar.
El muntatge del Centre l’Amistat ens mostra que l’òpera pot ser assequible i gens elitista, que l’òpera pot ser per a tothom. Aquesta Carmen del Centre l’Amistat també ens mostra que un muntatge petit, fet amb l’esforç de molta gent, pot ser un molt bon muntatge. Allò que no es pot pagar amb un gran pressupost, es cobreix amb les ganes i l’energia dels que hi participen. I es nota!
