Obres de teatre infantil a Barcelona
Bye Bye Monstre torna al Teatre Poliorama per les festes nadalenques. El musical de Dagoll Dagom i Damaris Gelabert es pot veure des del 3 de desembre i fins passat el Nadal. Aquest és el primer espectacle familiar de la companyia teatral i compta amb la col·laboració especial de TMB i el suport de la Generalitat de Catalunya.
Bye Bye Monstre, el musical de Dagoll Dagom i Damaris Gelabert torna per Nadal
La trama de l’obra es desenvolupa entorn de la Berta, una nena que està a punt de fer deu anys, i la seva família. El context és el que hem viscut totes les famílies molt recentment, el del “monstre” del coronavirus, les normes, les videotrucades, però de fet és només una excusa per parlar-nos dels monstres en general, de les pors, dels conflictes que hi ha a totes les cases, de les relacions i els drets dels infants.
Dagoll Dagom aconsegueix en aquest musical unir valors i diversió, canten a l’amor, a la solidaritat i a la importància de fer equip amb les persones que estimem i d’ajudar-se els uns als altres. És realment un espectacle per gaudir tots junts, els grans ens ho passem bé, riem amb algunes bromes que apel·len a la nostra complicitat i gaudir veient els petits ficar-se dins de l’obra, empatitzar amb la Berta i la seva frustració de no poder jugar amb els seus amics, els veiem emocionar-s, ballar i cantar.
Les cançons de Dàmaris Gelabert són l’antídot perfecte per la por i la frustració, una aposta segura d’una gran experta en arribar al cor dels nens a través de les cançons.
Ens ha semblat que la suma de Dagoll Dagom i Dàmaris Gelabert dona un resultat brutal. Esperem que a Bye Bye Monstre el segueixin molts més espectacles familiars d’aquesta unió.
El recomanem moltíssim, sobretot aquestes festes, que els infants tenen molts dies de vacances i no és tan fàcil trobar oci al gust de tots.
- El que més m’ha agradat: les cançons que interpel·len el públic, aconsegueixen crear un ambient festiu fabulós.
- El que menys m’ha agradat: m’ha agradat tot de Bye Bye Monstre així que ho he preguntat al meu acompanyant de 4 anys i m’ha respost “el que menys m’ha agradat és que la nena es posi trista”. En conclusió; inclús el que menys ens ha agradat ens ha servit per quelcom positiu, com aprendre a gestionar les emocions negatives.
