Bye, bye, horts dels cirerers arriba de nou a Barcelona, aquesta vegada, a Dau al Sec. Al 1991 es va estrenar Cita amb Venus, una pel·lícula que ens parlava de l’òpera Tannhäuser i de la companyia que la preparava. Tot eren entrebancs… fins que la soprano diu que, quan la música és bona i els intèrprets són bons, no cal res més, que es pot fer Tannhäuser sense decorats i vestits només amb impermeables.
I això és el que passa amb Bye, bye, horts dels cirerers a Dau al Sec. El text està tan ben adaptat i els intèrprets ho fan tan bé, que no cal res més: unes cadires, un vestuari que suggereix que és cada personatge, una il·luminació que ens detalla el pas del temps, i unes projeccions d’uns cirerers que mostren la decadència de la família propietària i del seu món.
Bye, bye, horts dels cirerers de Txekhov a Barcelona en una boníssima adaptació
Txekhov ens explica la història de Liubov Andreievna i les seves filles, Ània i Vària. Una aristocràcia decadent que no sap conservar les terres dels avantpassats, ara cobdiciades per un antic pagès, Lopakhin, que ése el fill d’uns esclaus de la família Andreievna.
Ni Liubov, ni Ània, ni Vària no saben decidir què fer. El temps passa i el seu món s’esfondra però elles només esperen. Esperen que algú faci alguna cosa: que algú els enviï diners, que no es vengui la finca, que Vària rebi una petició de casament… esperen i no fan res més. I el temps se’ls escola fins que arriba allò que és inevitable: algú ha decidit per elles. Algú els marca el camí. Lopakhin i Pètia, el nou ric i l’intel·lectual, són capaços de decidir, de pensar, d’arriscar-se… les tres dones Andreievna només esperen.
Bona direcció i interpretacions esplèndides
La direcció de Mercè Managuerra fa que aquest muntatge sigui fluït. I fa que, des del primer moment, ens debatem entre el criteri mercantilista de Lopakhim, les idees revolucionàries de Pètia, i l’amor per la bellesa envers l’hort dels cirerers.
Esther Bové (Liubov Andreievna), Laura Muñoz (Ània), Sílvia Forns (Vària), Àlex Pereira (Pètia) i Damià Plensa (Lopakhin) estan esplèndids en els seus papers. Podem veure l’orgull d’Esther Bové (Liubov Andreievna), la desesperació de Sílvia Forns (Vària), la innocència de Laura Muñoz (Ània), l’idealisme de Àlex Pereira (Pètia) i la cobdícia i redempció del seu passat de Damià Plensa (Lopakhin). Cada personatge té moviments i gestos únics. Cada actor imprimeix individualitat i dramatisme al seu personatge.
Bye, bye, hort dels cirerers a Dau al Sec és un retrat punyent d’un món que desapareix. El retrat dur d’un món que comença. El retrat dels que protagonitzen aquests canvis sense fer-hi res. El retrat dels que fan que els canvis siguin possibles.
Bye, bye, hort dels cirerers, a Dau al Sec, és un muntatge molt delicat que ens explica un món que canvia davant dels nostres ulls. Un futur incert del que només en sabem una cosa: no hi haurà hort dels cirerers.
- El millor de l’obra: interpretació, adaptació i text.
- El pitjor de l’obra: algun castellanisme en la traducció («maco», per exemple).
— COMPRAR ENTRADES —
