La companyia Projecte Ingenu presenta el seu muntatge Bodas de Sangre al Teatre Akademia. El projecte beu de projectes anteriors, on la poesia visual, la música, l’escenografia i la llum tenen un tracament minimalista que ens fa seguir l’acció com si ens portessin agafats de la mà.
Bodas de Sangre al Akadèmia, una versió que adapta el text original de García Lorca
El text de García Lorca ha estat adaptat de manera que en seguim la història de forma resumida. Però això no la fa menys potent ni punyent.
Bodas de Sangre és la història d’un amor que no pot ser en una societat on les aparences i les normes socials ho són tot. Una societat que diu a cadascú quin és el seu lloc i què és el que ha de fer. Una societat on la mare és la matriarca i la que marca els tempos, on les dones són les dipositàries d’un honor ancestral que cal preservar per damunt de tot.
Bona direcció i bones interpretacions
En Marc Chornet dirigeix el seu equip amb seguretat i permet que la Marina Alegre, la Neus Pàmies, la Mireia Sala i en Xavier Torra facin tots els personatges sense que el pas d’un personatge a un altre, fet davant nostre, sigui un entrebanc… tot és fluid, lleuger i es contraposa en la duresa i el pes del text.
La Marina Alegre, la Neus Pàmies, la Mireia Sala i en Xavier Torra ens demostren que, com sempre, són grans professionals, amb un gran domini del gest, de la paraula, de la veu… i saben transmetre els sentiments contradictoris del text de cada personatge.
El vestuari està dissenyat per no destorbar el text, tal com s’ha fet amb l’escenografia, breu i eficient. En canvi, la il·luminació és gairebé un personatge més que ens guia i ens acompanya durant tot el muntatge.
La música, cantada en directe, ens porta ecos de cançons del sud, d’Andalusia, nanes, cobles, cançonetes… una música que fa que cada escena tingui un color i un ambient diferent.
Bodas de sangre, al teatre Akademia, és una bona ocasió per veure teatre clàssic. Un text adaptat que conserva l’essència del text original, posat en escena de manera molt poètica
- El millor de tot: l’adaptació del text i la direcció.
- El pitjor de tot: la música gravada, de vegades, tapa la veu dels actors.
